dilluns, 26 de març de 2012

SANTUARI DE CABRERA

 El Santuari de Cabrera- des del pont de la Rotllada



Actualment el nom de Cabrera ens evoca  al conjunt de l’altiplà del Collsacabra ,coronat per l’ermita,i  amb el Pla d’Aiats agermanat
Encara que Cabrera, també ens fà pensar en l’illa.
Una mica d'història

El Santuari vora els 1300 metres, és el que resta d’aquell conjunt amb el castell que hi hagué en altres temps.Avui en dia és una fita devota i excursionista.
Fins el anys 40 (1900) hi hagué l’últim ermità I abans que l’edifici s’enrunés. El desembre de 1962, l últim ermità/familia, Miquel Danés, deixaren d’habitar al Santuari
L’església actual, es feta a partir de 1429, ja que l’anterior queda ensorrada pel terratrèmol de 1428, cosa que també afectà el castell. La decisió de la construcció fou presa per l’amo del Prat de Sant Julià i el seu fill. El bisbe de Vic concedí indulgències a qui participés en la construcció. Així el santuari fou construït gràcies als fidels.


Sant Julià de Cabrera -Mn. Domenec Garrigà , entre 1933 i 1967 últim rector, feu erigir les escales pel Grau Nou-1952
Després va ser el mossen de can Tonigròs, Mn. Cruells qui s’encarrega del Santuari. I va ser al 1972, que aprofitant el camí que  del pont de les Perxes, anava cap a Massarella i Sant Julià de Cabrera hi feren una pista apta per a vehicle, continuant cap al cal Vidrier, després segui el costerut camí que pujava al coll, on trovem el trencant de la Vola i de Sant Pere de Torelló. Continua voltant per sota les canal del Campanar i per sobre la Freixeneda i Faja, construint un petit pont,  fins arribar al coll de Faja (1110m.).Després s’aprofita un tram del camí de la casa dels Racons, per arribar al coll del Bram, on se feu una petita esplanada. Això fou acabat al 1973 i costà 400.000 pessetes

Imformació majoritariament extreta del llibre "La Mare de Déu de Cabrera" escrit per Antoni Pladevall

La ruta
Sortim des d’on passa el camí ral de Vic a Olot, al dit pont de la Rotllada, que és de la carretera. Podriem sortir des de més amunt. al Restaurant de les Planes, on hi ha un bon aparcament, i baixant per la carretera ja seriem aquí.
Ben passat el pont girem a la dereta, per pista, quant portem 800 metres , deixem a l’esquerra l’entrada a can Caselles, per aquí aniriem si volessim anar pel Pla Sitjar.
El camí que ressegueix el Pla Sitjar i la prima carena de l'Agullola de la Tuta

Fins amb neu i tot
A 1qm.400 m. Deixem la pista que s’en va a la casa d’Aiats. Si ara hem anat pujant suaument , ara la pujada se fa més evident. Trobem algunes dreceres per la banda equerra. És als 1100 metres, quan després d’una pujadeta ens decantem planers uns metres cap a l’esquerra, per continuar amunt,si continuessim per l’esquerra sortiriem directament al coll de Bram, sense passar pel d’Aiats, on arribem als 1188 metres, per aquí hi ha el camí per pujar a Aiats. Ara aquí el camí planeja i quan passem sota el Puig dels Llops, ens trobem que una esllavissada ens fa baixar uns metres. 

Hi han posat una corda, per si de cas
Ja desseguida arribem al Coll del Bram. Aquí s’arriba també des de Sant Julià.
El coll del Bram, sota el Grau Nou

Al davant tenim el Grau Nou, per on pugem aprofitant l’escala feta al 1952.
Una pujada, per fer 'el dit' de la capçalera d'aquesta pag.bloc.
Abans s’havia d’anar cap a la dereta i anar a trobar el camí del les Marrardes
El camí de les marrades vistes en un hivern
I així assolim la nostra fita
Nosaltres hem vingut des dels Hostalets d'en Bas, tot seguin el camí ral

I l'imatge que varem tenir, quasi a les mateixes dates,però en un altre any
I fins més enllà, a L' Osca de Cabrera




I la ruta, sense neu  ----