Just passat el poble de Quart, girem a l’esquerra, carretera GIV-6641, passem vora Castellar de la Selva i just abans d’arribar a Sant Mateu de Montnegre, vora el quilòmetre 10, podem deixar el vehicle a l’esquerra.
Uns 150 metres enllà trobem una pista a l’esquerra, que agafem i també uns metres enllà la deixem a cap a la dereta, que és per on toranrem i agafem una a l’esquerra, poden trobar un fil/tanca, que ja no fa la funció per als vehicles. Comencem a baixar i així ho fem fins arribar al Rissec.Aquí trobem un tanca que varen fer els alemays que varen comprar can Llac. Avui en dia ja no hi son i la tanca està pendent de desmuntar-la. Qui ho farà?. Seguim el Rissec, força sec. Un troç enllà el travessem si volem veure les quatre parets que resten del molí força embardissat.Ens entornem, continuem el camí fins que deixem a l’esquerra ‘el camí’ que ve de Madremanya, si continuessim vora un quilòmetre arribariem a el Molí de Can Vidal de Rissec (Tirant lo Blanc). Nosaltres en dirigim a la Font Picant de Madremanya, ferraginosa. Ara desfem el camí de la font i comencem a pujar fins al coll del Portell, a tocar la carretera (quil.11,6) i girem cap a ladereta per a tornar a la sortida, voltant le Montigalar i en un moment trobem el camí que s’enfila i que també desfarem, per a continuar al nostre punt de sortida. Hauran estat vora 11 quilòmetres i quatre horetes comptant les aturades
---Sortim de vora la carretera, al quilòmetre 10,200. Anem cap al coll de Montigalar i aquí comencem a baixar , tornarem per la dereta, quan arribem a Rissec, trobarem la maleïda xarxa que varem posar els alemanys que varen comprar can LLac i que esta pendent de desmontar, o potser que no hi sigui. Anem cap a la dereta, aquí un camí ampla, la rescolsa molí de can Llac està brutot i sols queda alguna paret.Ja arribant a un trencant hem de seguir vora la clotada per anar a la font, cap a l'esquerra anirimen a Madremanya i si continuaven la nostre direcció seguint el Rissec, trobariem el molí de Mas Vidal del Rissec, Tirant lo Blanc. Ja a la font tornem enrera i pugem cap amunt, cap al coll de Portell, a tocar la carrertera, aquí girem a la dereta, voltant el Montigalar, que ja fet, pujarem per un caminoi senyalitzat que trobem a l'esquerra. Ja de tornada, continuem cap al coll i la carretera.---
La ruta-
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2239580
dissabte, 31 de desembre del 2016
EL CAMÍ DE PLANOLES
GRÀCIES A AQUEST BLOG, AL 2018/19 ES VA COMENCÀ A RECUPERAR DE PLANOLES CAP A RIBES
El camí de Planoles, no l'hauríem d'entendre com a tal, si no com a part d'un camí de més enllà.
Aquesta història serveixi per fer un record i que no quedi en l'oblit, aquell camí: Una Strata Ceretana, que es feu servir per 'construï-hi' pobles. El camí que es feia servir abans no hi haguessin carreteres
“...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito .....
DE RIBES DE FRESER A LES ROQUES BLANQUES
Aquí veiem la torre i el camí que la carretera, tallà
El camí arribava
a les Casetes. Les 3 casetes, el nom vistes frontalment
Can Bordàs, Can Morer i can Petrich.(vistes frontalment)- Les 3 cases juntes, que es feren per servir al camí i que donaren nom al veïnat de les Casetes
Veiem el camí anant cap a Planés i la drecera que baixava a travessar el riu per una palanca
A costat de la palanca, a muntanya, es trobava la roca del cucut. Que veiem a l'esquerra
S'hostatjava un cucut. Cut cut, cut cut, cantava.
D'aquí per la dereta del riu de Planés, es podi pujar al camí de carro.
La foto feta des de la palanca. Les riuades de 1982, es dugueren la roca i la palanca
El camí sortint de Planoles al 2002
I de Planés a Dórria
Sant Blai
(4) L’última carlinada, doncs deixaren mals records al poble.
El camí de Planoles, no l'hauríem d'entendre com a tal, si no com a part d'un camí de més enllà.
Aquesta història serveixi per fer un record i que no quedi en l'oblit, aquell camí: Una Strata Ceretana, que es feu servir per 'construï-hi' pobles. El camí que es feia servir abans no hi haguessin carreteres
Així, hauríem
de dir : EL CAMÍ ON ES VA POSAR PLANOLES
et vadit ad ripol...l”...
I aquí explico el recorregut d'aquell camí, ja oblidat i perdut. dins el qual es formaren varies poblacions com Planoles
DE RIBES DE FRESER A LES ROQUES BLANQUES
Aquell camí que
sortía del Ribes actual, pel carrer de Cerdanya, anant per damunt la carretera,
passava a tocar el Pedró de Sant Cristòfol i cap a la dita torre dels Alemanys
( aquesta casa es feu damunt el camí ), continuava ,( passava just , baixant per la carretera a la recta damunt el qm 132, al final de recta, sota Roques Blanques, on fa`uns anys es va posar una xarxa de protecció, es veu al replà de dalt). EL camí per damunt l'actual carretera. I arribem a “ Pedres Blanques “ (1)
 |
| El camí ral a Ribes de Freser |
passava a tocar el Pedró de Sant Cristòfol i cap a la dita torre dels Alemanys
 |
| Torre dels Alemanys |
( aquesta casa es feu damunt el camí ), continuava ,( passava just , baixant per la carretera a la recta damunt el qm 132, al final de recta, sota Roques Blanques, on fa`uns anys es va posar una xarxa de protecció, es veu al replà de dalt). EL camí per damunt l'actual carretera. I arribem a “ Pedres Blanques “ (1)
--FINS LA CASA
DELS ALEMANYS, EL CAMÍ ESTÀ BÉ, DESPRÉS FORÇA BRUT O MENJAT PER LA MUNTANYA—
 |
| Strata Ceretana |
En una foto de fa uns anys, es veu el camí per sobra la carretera, arribant a Roques Blanques. Actualment es tapat
L’arribada ,
menjada per la pista de tennis, en part, travessant la carretera en biaix, on
hi ha ‘Xemeneies Serrat’ , baixa a buscar el riu, aquí tenim el primer hostal, que, a primers dels any: 1950, la masia fou aterrada per a fer l’alberg, avui sols resta la cabana.
 |
| Roques Blanques |
--DE LA CARRETERA
FINS AQUÍ, CAMÍ DE CARRO
El camí va arran
la paret de la pedra blanca, estret, deixem a l’esquerra el pont per passar el
Rigard i que pujaria a Campelles. Allà els carros baixaven i seguin el riu fins trobar de nou el camí. Uns
metres enllà, passat el rocam el camí torna a ser de carro. El camí ara va sota la carretera i planer,
escoltant el remor del riu. I enllà un camí duia a Ventolà. Travessa en un revolt, la pista que
baixa de la carretera .
Pista feta per fer la via de tren, surt de la carretera
general, just passat el trencant de Ventolà, baixant. Arribem
al Pont de Ferro, passava just on hi ha la primera volta, banda túnel, aquí queden
restes d’una paret. També aquest lloc es feu servir per enterrar animals, als
anys 80
 |
| CAMÍ RAL |
-- DE LA PARET DE
ROQUES BLANQUES FINS EL PONT DE FERRO, ÉS CAMÍ DE CARRO, BOIXOS I ARBRES
A partir d’aquí
després de girar a la dereta, seguint el terreny, seguia per damunt el riu, a Roques Blanques els carros baixaven i passaven a tocar el riu,
aquí les obres de la via se'l menjaren i deixaren un caminoi vora la paret de
la via. (2)
 |
| Variant |
ACTUALMENT MOLT
BRUT (fins finals del 1900, s'hi passava). Al 2002, cal Barró quedà vuit i tot l'entorn es va anar tapant.fins que el varen comprar) (5)
 |
| Can Bordàs, Can Morer i can Petrich |
 |
| Les Casetes |
 |
| El camí ral |
.Aquí veiem el camí entre les restes de les Casetes-can Petrich- i la via
Les restes de Can Petrich al 2009
Cal Barró també es feu per servir el camí
Al 1922, entrava el Transpirinenc. Les Casetes quedaren sense la raó de ser.
Can Bordàs. fou l'última casa abandonada a mitjans de la dècada de 1960
I girava a la dereta per damunt el prat,que hi ha, entre la via i el carrer d’entrada.
Veiem a la foto
Arribava a cal Calau, travessava el torren de Croells i el seguia amunt ,
per girar cap a
sobre cal Sadurní,
 |
| Can Petrich |
 |
| Cal Barró |
Al 1922, entrava el Transpirinenc. Les Casetes quedaren sense la raó de ser.
Can Bordàs. fou l'última casa abandonada a mitjans de la dècada de 1960
I girava a la dereta per damunt el prat,que hi ha, entre la via i el carrer d’entrada.
Veiem a la foto
 |
| Camí les Casetes |
Arribava a cal Calau, travessava el torren de Croells i el seguia amunt ,
 |
| Camí de les Casetes |
( cap al garatge, fet a primers del anys 90. per un garatge
de la màquina de l’ajuntament allà on hi
havia Cal Japic (4 )i pel carrer Trueta, carretera de Nevà i carrer de l’església. I carrer Majot.Cap al Ventador i Planés
Veiem el camí força natural abans ser modificat i enllà la carretera de Nevà, que se'l va menjar
 |
| Camí ral |
 |
| Font del Japic |
Veiem el camí força natural abans ser modificat i enllà la carretera de Nevà, que se'l va menjar
Veiem el camí anant cap a Planés i la drecera que baixava a travessar el riu per una palanca
 |
| Camí de Planés |
 |
| La drecera |
 | |
| Roca del cucut |
S'hostatjava un cucut. Cut cut, cut cut, cantava.
D'aquí per la dereta del riu de Planés, es podi pujar al camí de carro.
La foto feta des de la palanca. Les riuades de 1982, es dugueren la roca i la palanca
El camí sortint de Planoles al 2002
 |
| Camí ral de Planoles a Puigcerdà |
 |
| Camí a Planés |
El camí de carro
cap a Planés a la fonalada, és brut
EL CAMÍ DELS CARLINS
Aquella Strada Ceretana, que va poder ser, va pasar a ser ,
en el seus últimstemps: el camí dels carlins, és el que va de Planés
a Dórrria i enllà a la Creu de Meians,
Els carlins varen ser el últims exercits que hi passaren.I deixaren el nom.
Abans d’altres exercits haurien passat.
Així a la gent de la contrada, en els últims anys del camí, els hi impacta
fortament els carlins,(3) varen ser el últims exercits que passaren abans
de fer la carretera, així quedà el seu nom fins la gent que la decada
del 2000,a anat marxant, i encara avui,queden menys de 5 persones.
Aquest camí
desaparegut entre Planés i Dórria, fou recuperat al 1986, per fer passar un cursa
de motos. Poc després tornava, a ser brut. A començament els 90, els que
suscriu, recuperava de la devesa de cal
Mitjana fins el torrent de l’Helena. Una feina desapareguda, quan al 1995,
el Torollo, agutzir de Planoles, amb la màquina arribà fins el torrent de l’Elena. Així surten les romagueres. En canvi de Dórri
al coll de Castellar, un camp de trumfes, hi continuava el camí de carro. I passat el torrent de l’Helena,
es poden veure roderes a la pedra
El camí dels
carlins, fet servir profussament durant
la guerra civil i després, quedà tocat al 1956,
que hagué una esllavissada, sota Dórria, passat el torrent Llobre. I encara que es passava, quan al 29xx s’arreglà la carretera , s’eixamplà l’esllavissada . Actualment el camí, a peu, es desviat per sobre. Hi ha u posat un GR
que hagué una esllavissada, sota Dórria, passat el torrent Llobre. I encara que es passava, quan al 29xx s’arreglà la carretera , s’eixamplà l’esllavissada . Actualment el camí, a peu, es desviat per sobre. Hi ha u posat un GR
LA VARIANT
En un temps, al 1754, possiblement quan entraren els carros, es decidí fer una variant. Així abans
d’arribar a les Casetes, es tallà el camí amunt cap al Tossalet, per sota la
carretera actual i pels camps de
Cruells, per la Font de la Serra i pel carrer Verge de Montserrat, tocant la
cantonada dels Pernils, per rera cal Tià,
tocant la cantonada de cal Solivent. I passava cal Trinxant, cap a l’esquerra, entre camps del Pinetra, travessem el riu de Planés i per l’altra banda , surt a la que pujada del primer camí de planés, uns 68 metres abans del dipòsit. Hi havia també, abans, una llaçada rosta, feia de trencant. Aquesta llaçada, és la que coneixien , com a camí, la gent, dels finals del segle XX
(Vegis el recorregut marró clar)
Aquí veiem la variant del camí ral per sota la carretera, arribant a Planoles
 |
| Camí de Cal Tià |
tocant la cantonada de cal Solivent. I passava cal Trinxant, cap a l’esquerra, entre camps del Pinetra, travessem el riu de Planés i per l’altra banda , surt a la que pujada del primer camí de planés, uns 68 metres abans del dipòsit. Hi havia també, abans, una llaçada rosta, feia de trencant. Aquesta llaçada, és la que coneixien , com a camí, la gent, dels finals del segle XX
(Vegis el recorregut marró clar)
 | ||
 Variant les Casetes |
 |
| Variant Planoles |
 |
| El camí ral |
i a les hores es feu el camí de cal Masuret
Veure també :
I de Planés a Dórria
NOTES-REFLEXIONS
(1)- La pregunta : Perquè no es feu per damunt les roques blanques? Anant a sortir al Tosalet.
Llavors no haguessin existit les Casetes
(2)- Feren un camí per sobre el túnel, ben desdibuixat
(3)-Ja amb la variant feta,es feu un edifici religiós dedicat a Sant Blai. 1751
(4) L’última carlinada, doncs deixaren mals records al poble.
Doncs quan al
1873 hi passaren per atacar Puigcerdà. Obligaren al noi de cal Dalmau, que sols
tenia 8 anys, a qué menés un bous per dur un canó. La mare s’hi negà, però de
res serví i neguitosa, deia: Me’l
mataran! no el tornaré a veure! Tant fort li va agafar, que morí.
Quan 3 dies
després el noi tornava ben cofoi per
tornar-se a trovar amb la mare i quan arribà amb ganes d’abraçar-se a ella, es
trobà que la havien enterrada.
 |
| CAL DALMAU |
(5)-Cal Japic i la font de cal Japic. Amb el temps, els que havien viscut a a cal Navarro, varen anar a viure a cal Japic i amb el temps, va passar a ser cal Navarro i la font de la Navarra.
La casa, era d'una planta amb teules al teulat i les parets de pedra una mica fosca.
Aquest últims estadants, recordo que menjaven serp i també per fer la sopa.Deien que era bona, jo petit, Fins a mitjans del 197anys i visqueren.Després la casa va anar caiguent.
(6) - A finals de 2018, GRÀCIES A AQUEST BLOC, en que s'explica el recorregut del camí. Han començat a recupera-lo. Encara al 1995 s'hi passava de les Casetes fins al Pont de Ferro
. I ara en estassar-hi han retrobat les fites de terme de propietat del ferrocarril, amb les lletres FCT
La casa, era d'una planta amb teules al teulat i les parets de pedra una mica fosca.
Aquest últims estadants, recordo que menjaven serp i també per fer la sopa.Deien que era bona, jo petit, Fins a mitjans del 197anys i visqueren.Després la casa va anar caiguent.
(6) - A finals de 2018, GRÀCIES A AQUEST BLOC, en que s'explica el recorregut del camí. Han començat a recupera-lo. Encara al 1995 s'hi passava de les Casetes fins al Pont de Ferro
. I ara en estassar-hi han retrobat les fites de terme de propietat del ferrocarril, amb les lletres FCT
 |
| Ferro-Carril Transpirinenc |
El que deien:això es propietat del Transpirinenc. Fins i tot Cal Barró es afectat. I fer obres exteriors, suposa haver de demanar permís a Renfe, ara Adif.
Per sota de Ribes de Freser ( Les Ribes del Freser)
Per sota de Ribes de Freser ( Les Ribes del Freser)
Com veiem aquella la Strada Cerdana que venia d’Auso. El camí ral.
De Ribes de Freser, cap a Cerdanya es trova sabent per on passava i avui sols seria
tallar arbustos, arbes per recuperar alguns trams, amb tota la seva esplendor.
De Ribes anavall, menjat per la carretera fins les Coves de Ribes, aquí es troba
per l’altra banda del riu, cap a Esteguel, on després els camps , s’el mengen
i tallat per la via, arribem al Pont de la Cabreta. Ara la carreta fins més enllà
de Campdevanol. Seguint la Sequia Molinar. Passa just rera la SOPAL.
Passant per la Font del Sant i pel carrer del Raval de Sant Pere, entrava a Ripoll.
Sortia de Ripoll per Agafallops
.
Passava el Ter i
per Tarradelles, carretera, més enlla pujava cap a la Cúbia, ara resta per
sobra la carretera, alla damunt la central de la Cübia, varen passar m’aquines
ultimanet i fet malbé restes d’empedrat. Sortim als pisos d’en Sunyer……….
Mes abaix,
passava per Bajalou i per sobre la carretera cap a la Mambla, passava per la
mare de Déu de Gracia, que quan varen fer l’autovia, al qm. 78 menys, va quedar
quasi penjant, davantg de Borgonyà….
LLIBRE PLANOLES
LLIBRE PLANOLES
LLIBRE DE PLANOLES
El llibre està dedicat bàsicament a parlar del segle XX, això, no vol pas dir que també surtin esqueixos d’abans o ja del segle XXI
També dir que de vegades Google, des que ha canviat el sistema a la primavera,2020, fa canvis en les adreces per això de vegades no es troba.
També hem de saber que les empreses, o Institucions ,Gene o particulars, paguen a google perquè la recerca no surti a la primeres pàgines.
I des de primers de l’estiu de 2020, s’ha de copiar i enganxar el títol, també ja obert dels capítols
| https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2021/02/llibre-de-planoles.html |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)