Powered By Blogger

dimarts, 10 de juliol del 2018

El Transpirinenc a Planoles



XUP, XUUUP, EL TREEEEEENN
Joan Benet
El tren que ara tenim tant bandejat, tan oblidat, en altres temps va suposar una llibertat…per aquells pobles perduts en algun lloc, un obrir-se al mon per aquella gent que tingueren la sort de estar al lloc escollit per posar aquells rails per on passarien aquelles màquines de fum amb els vagons que farien servir per a marxar del poble, del país. A aquella Vall Fosca de la Baronía,    havia arribat la llum

- La Cronstrucció

Si els constructors de la línia de Sant Joan i Ogassa haguessin fet un estudi del carbó d’Ogassa, aquesta línia no s’hagués fet, ja que el carbó poc i  de mala qualitat, va fer que la finalitat del tren fos un fracàs total
El tren s’havia projectat a partir del tren de Barcelona a les mines d’Ogassa i que també hauria d’haver travessat cap a Prats de Molló i Perpinyà. A aquest ramal anomenat després el Transpirinenc abans d’arribar a Planoles , a les Roques Blanques, havia d'haver passat a l’altra banda per sota la carretera, pero la por dels militars a una possible invasió, feu que a més per on va i així poguer ser atacat des de la carretera si calgués amb els conseqüents problemes per la inestabilitat del terreny, i no sols això si no que els militars aprovaren que la via fos més ample que la Europea, per a dificultar les invasions, Això va suposar que la maquinaria fos més cara en haver d’adaptar-la.

El 18 d’Agost de 1904 els governs Francès i Espanyol signaren l’acord definitiu per a la construcció del Transpirinenc entre Ripoll i Ax dels Termes
La construcció de la via es dividí en trams.El tram entre el riu Rigard i Espinosa, costà : 1.690.289,00 pessetes i començà a fer-se a finals de 1913  .
Al viaducte de les Casetes, l’alçada del pont es la mateixa de la  part soterrada.
. Els carreus de l’escaire,  es feien a Toses, i eren baixats amb carretes pels traginers .El carreus normals  es feien a Planoles, on hi ha el magatzem., els treballadors cobraven 1 pesseta al dia. Els murs de contenció eren construïts per italians ‘que hi tenien la mà trencada’ en aquest tipus de feina. 
El Sr. Jaume Pous (+1953)compra can Navarro,damunt can Renegat, per fer negoci a la construcció de la via, però no s’aveníren i així allà la via fa una  corba que la separa de la casa. el Sr pous perdé uns quants calés.
Cal Navarro
Veiem cal Navarro, ja cobert d'arbustos, al costat del camp i a l'esquerra


Cal Navarro

D’Espinosa a Toses, es va adjudicar vora els 3.000.000 de pessetes.En aquest tram hi ha el túnel del ‘ cargol’. Túnel dificultós en fer-ho. I així passà que un dels responsables( un per cada banda) pensant que s’havien equivocat i que no es trobarien, es tragué la vida. Si hagués esperat un parell de dies, no li hagués calgut, ja que es varen trobar correctament.
12 de Juliol de 1922. S’obria el tram Ribes de Freser a La Molina, quedant obert fins Puigcerdà el 13 d’Octubre del mateix any.
El 1928 fou publicat un decret que ordenava reconvertir la via a ample europeu des de Barcelona, però l’adveniment de la 2na República, el 1931,amb altres idees ferroviàries, que no tenia en cartera aquest fet, feu que és perdés una magnifica ocasió per a fer-ho.
Al 1971 i més al 1974, es començaren a canviar alguns rails i travesses més defectuoses. El problema va ser que allò que se posava era enretirat d’altres línies i era un material defectuós.
Les últimes obres fetes aquest anys de 2006 a 2009 en epoques estivals que suposaren la renovació total de la infraestructura,, fan pensar que un dia es pugui muntar l’amplada europea. Però havent-hi posat forces travesses de fusta, dificultarà la feina quan arribi.
Al 2009  es fan unes obre de reforçament en el terreny ,al molí d’en Salomó, una mica més avall del pont de ferro, on el tren te una limitació de 20. Es feren les primeres obres serioses en aquest tram que clamava al cel

-L’Estació

Un altra fet va ser les propostes d’on posar l’estació, cosa que hagués condicionada la via.Una era a el Cornet, on hi han els Maristes ,un entremig de Planoles i Nevà, però quedava massa lluny de Planoles . Una segona proposta era fer-la a la Serreta, Planès, i que evitaria fer el túnel de caragol, però la rampa va ser un impediment.I l’última era fer-la al lloc on és.Encara que es feu al terme de Planès de Rigard, se li va posar el nom de Planoles, que era el poble més gran.. A l’estació tan avall, s’arriva baixant pel canaró del Greix que de tornada s’havia de pujar i que anys més tard (1954 ?) fou esgraonat amb pedra de Figueres
L’estació es féu al 1923
Al 2004, es refé la teulada
Al juny de 2005 s’aixecava l’andana, per adequar-la al nivell del tren, però fins les  obres del 2008 no s’adequaren les sortides laterals per facilitar el pas a la gent.
I l’últim dia de maig de 2008, aprofitant el tall de la via per obres ,65 anys després, ja no es vengueren bitllets. L’existència de l’estació havia deixat de tenir raó de ser-hi

-El Tren
Cap a Toses, xup xup xupxup, cap a Toses, xup xup xupxup
Ripoll-Puigcerdà
Així sonaven les primeres màquines de fum, quan pujaven cap amunt
El 1929 s’electrificà la línia Ripoll-Puigcedà a 1500v.S’havia de fer a 3000v. però a Ripoll, eren 1500, i al tram fronterer, també, per la qual cosa es decidiren els 1500v. c.c. A les hores començaren a funcionar les màquines anomenades 1000, que substituíren les màquines de fum en el servei comercial. Les de fum encara continuaren per a treballs fins els anys 50.
( Per a les construcció de le 1000, havien d’acomplir :  a)   En la direcció Ripoll a Puigcerdá:
Tren
Temps de marxa
Aturades
Total
Rápido
1 h, 22 minuts
14 minuts
1 h, 36 minuts
Correo
1 h, 35 minuts
39 minuts
2 h, 14 minuts
Mixto
1 h, 52 minuts
1 h, 21 minuts
3 h, 13 minuts
Mercancías
2 h, 37 minuts
1 h, 58 minuts
4 h, 25 minuts
                                                                               b) En la direcció  Puigcerdá a Ripoll:
Tren
Temps de marxa
Aturades
Total
Rápido
1 h, 17 minutos
11 minuts
1 h, 28 minuts
Correo
1 h , 28 minuts
28 minuts
1 h, 56 minuts
Mixto
1 h, 23 minuts
48 minuts
2 h, 31 minuts

Els vagons que duien també les de fum, eren de fusta ripus‘Costa’ amb un balconet als extrems i era per on s’entrava, també hi havia el “water”. Els seients també eren de fusta. Aquests vagons eren divertits al mateix temps que un perill com aquella vegada,hivern/primavera, 1973 ,?, un col.legi, uns nois jugant i una noia que  cau ...,era a les envistes de l’estació de Manlleu (?). El 2 de juny de 1973 va ser l’útim dia de circulació dels “costa”. Aquests vagons vare ser substituïts per uns de metàl·lics  compartimentats i naturalment sense balconets.
El 26 de Setembre de 1982 va ser el fi dels viatges regulars de les 1000. Era el primer tren que sortia de Ripoll i arribava a les 8 tocades a Puigcerdà. Per tornar-se'n 12 hores després. Encara continuaren uns anys per a treballs i com a lleva-neus..
Can Tunis
 Les màquines que es dugueren a Museus, Es salvaren, Però les dues que es deixaren a Ripoll, sense cap mena de protecció, no se sap quina fi  tindran
Aquí la podem veure restaurada per ARMF de Lleida.Al 2003. Al final amb el seu so caraterístic



Els trens “pinguïns” o trens blancs,  començaren a la meitat dels anys 40 , foren les primeres unitats de tren com a tal (UT-300)Unitat de Tren, i com els que funcionen avui, tenien el motor o motors als mateix vago (cotxe). Donaren servei fins el 1965 (15-10-1965) en que es posaren els 3000 volts.Això suposà la construcció del nou edifici transformador.
Aleshores començaren  a circular “les suïsses” 800 i 700 (UT-437 i UT-438,a partir de 1971 quan es varen unificar els noms dels trens sota una norma europea) . Uns mesos abans funcionaven a 1500 v. tenint la meitat de potencia  . Estigueren en aquesta via   fins el 2 de Setembre de 1992 (27 anys)
Can Tunís
 Can Tunis, era l'aparcament dels trens quan hi havia encara cotxes, wagons. La foto de1989
  Aquí les veiem amb els seus colors originals.

Bitllet Barcelona-Planoles
Al 1982 Renfe va fer algunes millores, entre elles, es va posar fluorescents, hi havien bombetes, etc però la més vistosa va ser els nous colors: groc-blau, la qual cosa va fer pensar a alguns que eren tren nous. També es va millorar la calefacció, aquella que de vegades s’havia de dir al revisor que la baixes , ja que escalfava massa.


Estigueren en aquesta via   fins el 2 de Setembre de 1992 (27 anys)
Al dia següent,3 de Setembre, començaven a circular les unitats “440”, que havien començat el 1974, les unitats que vingueren aquí eren de vora el 1985. Eren unes unitats que havien tingut molt d’èxit, en rendiment i comoditat. Però varem haver d’esperar 5 anys al 1997 perquè es possesin un seients més còmodes, ja que eren trens de rodalies. A l’agost de 2006 algunes 440 portaven finestres continues i amb aire condicionat.
Varen ser-hi fins el 14 de Juny del 2009.Aquestes unitats i les substitutes UT-447,que començaren a rodar   el divendres 8 de Novembre del 2008, és  material procedent d’altres línies.I  la 447, també amb seients de rodalies, hem d’esperar que en no gaire temps, també s’hi posin un seients més adients i gracies a les protestes hagudes.
 Al Setembre de 1987 –Un nou tren el Pullman Cerdanya-Tren amb màquina i 2-3 cotxes.No s’aturava però si ho feia a Ribes.

Pullman Cerdanya
(Es veu la casseta del pas a nivell)
 El preu del bitllet era un 10% més car. Al començament hi pujava força gent  que amb el temps va anar a menys. Això i el desgast inusual dels rails   a causa de tenir unes rodes més grosses ,  va provocà  que hi haguessin més descarrilaments  a les ‘suïsses’

Tren descarrilat
.Tot això va fer que sols circulés fins el 25 d’Agost de 1992-varen ser a vora de 4 anys de funcionament-
Planoles 1991
--1986 Es va posar en funcionament el tren de la Neu-Barcelona-La Molina. Sortia millor comprar el bitllet+ neu a Barcelona, que sortint de Planoles. I així continua.
 ----- el ‘Correu’, nom que popularment persistí, en els horaris.Tren que duia el correu. Pujava a quarts de 12, fins i tot després que plegués al Març/Abril de 1991  , en fer-se per carretera
Tren Transpirinenc

Una foto d'un hivern,196x després de baixar del tren, probablement el correu
.
LES BRIGADES
A Planoles hi havia gent que trevallava a les vies. Formaven brigades de 4 persones, que resseguien la via cap a munt . Feien net de fullam, branques, per que no entressin a les finestres obertes del tren.
També supervisaven l'estat de les travesses i vies i el túnels.
l'última brigada
La foto del 1990, ens mostra els 2 últims integrants que tingué la brigada de Planoles.
Eren temps en que  ja n o hi havia tant de manteniment arbori. I al tren els viatgers havien d'anar amb comte en treure el cap per la finestra.

HORARIS
Al començament pujava un tren al matí i un altra a la tarda i  tanmateix de baixada
1935- Pujada  11,46(correu) i 17,44. Baixada  10,12 i 16,53 (correu)
-----1936- Pujava el correu a les 11,40 i s’entornava a les 16 h. 37 min. També pujava un tren a les 17,54, que sortia de Ripoll a les 17,15 i tornava a les 10,12 del dia següent i a Ripoll a les 10,50 enllaçava amb el ràpid ,que sortia de Sant Joan de les Abadesses, a les 10 55, arribant a Barcelona/Nord a la 1.
A mitjans dels anys 40, amb la incorporació de nous trens UT-300, començaren a haver-hi més circulacions
--Fins els anys 40 hi havien 4 trens amunt i 4 avall : un ràpid, un lleuger un exprès i un onminbús(correu) . Els ràpids  no s’aturaven a Planoles. Pujava el correu a les 12h 41 min. i un lleuger a la tarda a les 19 hores 41 minuts.. De baixada  un lleuger a les 7.05 i el correu a les 17,03.. 3 hores 45 minuts i 4 hores i quart de temps a Barcelona. Els omnibús finalitzaven a l’estació del Nord. I els seients eren de 2na i 3ª
--Al 1943 el bitllet de Planoles a Ripoll, costava 3,10 pessetes.I sortint de Ripoll a les 10.45 a Planoles hi era a les 11.28. Eren i son 20 quilòmetres 200 metres
---1947 de 4 trens que hi passaven amunt i avall sols s’aturaven 2. Al matí ,el que sortia de Barcelona-Nord a les 8:15 hi passava a 1 quart i ½  de la 1. era un ‘tren Omnibús’. I a la tarda el que sortia de Barcelona-Plaça Catalunya a les 4, hi passava a 2/4 i 10 de 8 del vespre i era un ‘ tren  Lleuger ‘. Però no s’aturaven l’Express que passava a 2/4 de 9 i  el Ràpid que passava 10 minuts després de les 4 de la tarda
I de baixada
Als any 50 hi hagueren més trens- de 5 trens, era el ràpid que no s’aturava. Però aquí ja tenim .que si ho feia a més a més el primer tren que pujava,un mercaderies de treball, i que sortia de Ripoll a les 5,10.-Planoles a les 7,13 i arrivaba a Puigcerdà a les 9,25.El retorn era Puigcerdà 7,25, Planoles, 9,50 i Ripoll 11,16. Aquest tren  el duia una màquina 1000 (verdes) a les que al 1965 s’els adapta la presa de corrent per a treballar a 3000 v. Funcionaren fins el setembre de 1982, essent aleshores  el primer tren a pujar i  l’últim a baixar. Quedaren les màquines per a fer trens de treball i també de lleva-neus.
La resta pujaven a  les 8,46 -10,45 -13,03 i 19,52   i  a les 7,12 - 13,43- 16,58 i 19,22- Dos trens no s’aturaven pujant ni baixant
Estació de Planoles
Un creuament del “Correu” poc temps abans de que les ‘Suïses’ fossin substituïdes per les UT-440
Al 1955 de 5 trens, era el ràpid que no s’aturava. Però aquí ja tenim .que si ho feia a més a més el primer tren que pujava,un mercaderies de treball,
I i que sortia de Ripoll a les 5,10.-Planoles a les 7,13 i arribava a Puigcerdà a les 9,25.
El retorn era Puigcedà 7,25, Planoles, 9,50 i Ripoll 11,16.
I als ays 60 ja es començaren a configurar els horaris que ja fa anys tenim. Pujada 3 trens al matí i 3 a la tarda i també de baixada. També teniem el tren de mercareries o treballadors que sortia de Ripoll , era le primer tren que pujava i s’en tornava al capvespre, passant per Planoles cap a les 9 del vespre. També als anys 60 augmentaren en gran manera els excursionistes, que tornaven en diumenge ,basicament amb el tren de quarts de 6 de la tarda,un tren ben atapeït, ja que com a molt hi havia 3 wagons i la gent quan més avall més havi de seure a les plataformes, de vegades deixaven entrar als forgons que duien per a paquets. Els grups d’excursionistes solien dur una guitarra, que al tren feien anar acompanyant les cançons que solien cantar per a fer el viatge més amé.
Era també vergonyós , que el dia del Mercat del Ram de Vic, amb força gent gent que hi baixava amb el tren de les 9, que Renfe sols poses 2 wagons. I amb tota la gent que anava pujant s’havia d’encabir com fos. Naturalment, el revisador no passava.
Al anys 70, meitat enllà, “les suïses” començaven a tenir problemes mecànics. Per exemple per a baixar a Barcelona quan anaven plens, els diumenges,  podien estar de 5 a 6 hores
--2010-El dilluns 6 de Setembre de 2010 es posà un nou   semidirecte que sortint de Puigcerdà a les 6,20, amb aturades a Ripoll i Vic , arriba  oficialment a les 8’05 a Sant Andreu Arenal. Un tren que naturalment no s’atura a Planoles
Horaris de 1986
 

BITLLETS
Fins els anys 60 el bitllet era de cartró amb un forat al mig
1970 i 1980 , durant aqueste decades enren de catró groc
1990-Al anys 90 eren amb paper groc
Al gener de 1999 de Planoles a Ripoll costava 300 pessetes
A Juliol de 2011 els preus dels bitllets actualment son : a Ripoll-1,65 € i a Barcelona 8,25 €


SUMINISTRAMENT ELECTRIC

Al 1929 se electrificà la linia amb 1500 v continuus
Al tren se li va fer una nova linia  de suministrament de tensió, al 1941
El 1965 es va fer la nova central que adapta el corrent de la linea als 3000v i amb 3000 kw de potència, per als nous trens suïsos
I el 2006 S’amplia un 75 % la potencia. Que passà dels 3000Kw a 5250 Kw per als futurs trens 447, que son els que hi ha hores d’ara 
Al 2006-7 canviaren els pals i catenaria al tram de l’estació.

-La Seguretat
Primerament es feu servir el Bloquei telèfònic , en que es comuniquen els caps d’estació adjuntes, per imformar de via lliure i la sortida del tren .  
 Els trens automotors ja portaven un pedal de seguretat “home mort”, que el maquinista havia d’anar prement cada vegada que escolatava un xiulet i en cas de no fer-ho el tren s’aturava. Actualment els trens detecten els senyals i actuan en conseqüència, a més de la comunicació amb el centre de control o l’estació propera
El 15 de Novembre de 1988 havia entrat en servei el control automàtic,centralitzat, entre Montcada i Vic
Al gener de 2005 la nova empresa ADIF es feia càrreg de les infraestructures,Renfe pasava a ser una operadora i actualment és l’única que porta viatgers, però no així mercaderies
Juny 2005-S’adjudicava a l’empresa Bomabardier per 16.500.000 € l’instalació,a fer durant 2 anys, d’un sitema de seguretat d’última generació entre Vic i Puigcerdà. Senyalitazció, enclavamnets, detecció de tren .etc.L’estiu de 2006 arribava a  Planoles


Pas a nivell
Inicialment, hi havia una petita casa de planta, per a vivenda del sobrestant a costat d’una caseta carbonera. A l’altra banda, sols hi habiv el camí carreter que havien obert per fer el pont de les Casetes i el camí que marxava cap a Nevà. Va ser  a mitjants dels 60, quan s’obri la carretera a Nevà, que després es va posar un guarda – barreres,   que feia servir la casa  després a l’altra banda de la via es posà una petita caseta de fusta. Primer s’aturaven els passant obrint un drap vermell envolicat en un mànec. Després manualment es feien servir unes cadenes per a barrar  el pas quan havia de passar algun tren. Al 1974 ? es tirà la casa a terra aprofitant unes obres a la via. També primerament tenien una caseta amb pis, encara hi és, davant estació que era per fer el canvi d’agulles i d’una manera , mes tard també per tancar el pas a nivell,  Estigué activa fins mitjans dels 80
Al 1998 – 1999 es posava el p.a n. automàtic, governat pel tren, al mateix temps que  un centraleta de control de canvi d’agulles es posava a l’estació.
Fins que al 2007 entrava en funcionament un sistema d’última generació  i manat des de Barcelona
 Al 2008 es començava la construcció  d’un pas superior per a vehicles, d’uns dos-cents cinquanta metres de longitud, i un pas inferior per a vianants, d’uns deu metres de llargada i dos metres i mig d’amplada.  Tot amb un valor superior als 2.000.000 d’ €
 Dilluns 1 de Novembre-Tots Sants- de 2010, entrà en funcionament el pas superior, quedant anul.lat els pas a nivell 45 anys actiu
 Dissabte 16 d’Abril de 2011,s’obria els pas de vianants per sota.
Caseta del pas a nivell


El Ràpid el Correu…..el Pont
 Noms amb història- Potser dels noms més anomenats, era el del pont el que més
EL PONT DE FERRO
Va ser l’última peça d’aquell trencaclosques. El 16 d’agost de 1920 s’adjudicava  les obres del tram metàl·lic en el pont sobre el riu Rigart per 290.521,63 pts.
 Les peces eren fetes al 1850. Encara que potser no totes


 
I un pont únic ja que  el pont és recte i la via fa corba en ell. Un pont molt retratar des de la carretera

El tren correu


Les històries locals
-Pont de la Baleta (Valeta?)- A tocar el pont de la carretera de Nevà. La dona duia un feix de branques,baixava per la via,  ja baixava el tren i com era un mica sorda no el sentí ni  els xiulets fins que el tingué a tocar aleshores es girà i el feix tocà el tren,la qual cosa la desequilibrà, fent que caigués del pont i perdés la vida. Això passava els primer anys del tren
-A començament dels anys 30, metre que un tren feia maniobres a  Toses , un vagó va tirar avall amb un home al damunt, més amunt de Planoles el van posar travesses però se les va saltar i va ser sortint de l’estació de Planoles que amb algun ferro el varen fer descarrilar. L ’home que anava sobre,  no va pendre mal.
-A començament dels anys 40  pujava un tren de mercaderies i al túnel del caragol van deixar els 2 últims vagons falcats, ja que tenia problemes per continuar.

Entrada al Túnel del cargol

Una vegada  a l’estació de Sant Cristòfol de Toses

Estació de Toses
 la màquina tornà a cercar els dos vagons i es trobà que no hi eren, s’ha havien desfacalt  i els trobaren volcats més avall de Fornells després del 1er túnel on hi hà una mica de revolt. Un vagó portava   sucre la qual cosa va ser un regal que aprofitaren els treballadors que a aquesta zona eren 10, i també la gent dels pobles  per a collir-ne'n.
 - Pere Valldaura (+2010),de ca l’Esquirol, va treballar una temporada  a començaments dels 50, a la via fent reforçament dels pals que soporten la catenaria, ja que la base no era prou ferma, 4 o 5 persones treballaven fent el buidatge dels  voltants de la base i ells des d’el tren format amb  una màquina  a vapor i 3 vagons: ciment, pasterada i ?...., anaven omplint. Una vegada, el titular de la màquina ,que feia vacances, la va deixar a càrrec del Pedro, que duia una elèctrica Alstom. A Fornells varen tenir un problema ,que no s’aturava i ........ va enviar a ell a un altra vagó i amb els volant de frenar els vagons varen poder aturar el tren a les envistes d’Espinosa.
L'estació de Toses, tancà el 1990

Pere Valldaura
Accidents
Encara que no passà en aquest tram, en el que solia haver problemes de catenaria i descarrilaments, el divendres 7 de Desembre de 1979- El conductor del tren a Vic pujant va veure com el tren s’autarava, per manca de suministre de tensió,  300 metres abans de l’estació de les Franqueses. Pocs minuts després veia com un tren descontrolat sortia d’aquell revolt al sortint de l’estació.. Aquest va ser l’acccident més greu del suïsos i afentint-hi una mala gestió. Durant més d’un any va haver.hi un troç d’un vagó , al pati del taller de vehicles. Avui hi han pisos

Les reivindicacions
 - A finals dels 70 i començaments dels anys 80 els vehicles de carretera varen començar a ser més populars, això feu que lla  gent s’oblidès del tren. Va começar una devallada
-Al 1985 el Govern espanyol, havia de deicidir el tancament de linies. I aquesta tenia tots el números . Així el 1984 hagué una manifestació a l’entrada de Ripoll en contra del fet. D’aquí la major part de la gent que hi anà, no agafava el tren, però sabien que sense el tren Planoles nos seria com a tal..
També les institucions feien presió i potser amb tot plegat va fer que es poguès  salvar. Potser va ajudar perquè era una linia internacioal ?
-Al 1988 en projectar la substitució de les relacions de Barcelona amb Suïssa per  nous trens. Va haver-hi la possibilitat de que ells 2 trens Talgo III, que feien el trajecte, passessin a fer el trajectet Barcelona-París, passant per Puigcerdà. Per això Renfe feu pujar un talgo pendular  el 9 de març de 1987.Però l’estat de la linia i en ésser de via única, feu tombar la decissió.
El 18 de Setembre de 2004, el que a les hores era President de la Generalitat: Sr. Paqual Maragall feu un viatge de suport, des de Ripoll a Puigcerdà
1994- Organitzat per un sindicat i recolzat per associacions. el 17 de desembre del 1994 , es va fer pujar un Talgo III entre Barcelona i La Tor de Querol, per a demostrar que podia passar.
I així a la decada del 1990, les ‘amenaces’ continuaven. Al juliol de 1980, s’havia tancat de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses.100 anys després de la seva inauguració. I havien prous números per tancar el Transprinienc, o tota la linia fins Barcelona o com a molt deixar-la fins a Vic.
Al 1997- Es canvia la via entre Ripoll-Campevanol i Alp-Puigcerdà. També era una via reciclada però aquesta ja era de 55 quilos. Tot feia pensar que es canviaria tota la línia, però no fou així.  Semblava que ho farien a tot el tram del Transpirinenc, però no fou així.
Però al 2004 començaven unes obres de millora entre Torellò i Vic i ens toca la grossa quan al 2007 comeneçaven les obres, que habien de canviar tota la línia del Transpirinenc i reforçar les infractutures. Varen ser més de 20 anys de por i esperança. D’altres no varen tenir tanta sort. 

Però:

Al 2009-Vic Puigcerdà 419.000 viatgers i Vic l’Hospitalet 5.972.000

>>>2011-La Ley de Economía Sostenible (LES), de 4 de marzo de 2011---las subvenciones deben ir estrictamente vinculadas a la prestación del servicio de interés público i se daran las subvenciones específicamente por zonas geográficas, enlloc de donar-les a tota la ‘a la totalidad de los servicios de Cercanías’no se especifica si el nivel de declaración del servicio de interés público es por trenes concretos, o líneas/corredores de transporte.<<<

  

Josep María Perez
La nota- El  Cap d’estació que va estar entre el 1966 al 1971, va posar un porró gran, pels que volguessin i poguessin aixecar-ho amb un ma, podrien beure  vi
F: Josep María Perez  - 1971
El cap d’estació al començament,  ho era per tot el dia i vivia a la mateixa estació. A començament dels 80 ja hi havia més d’un  per emplenar els torns (matí i tarda ) i així fins el setembre de 2001, en que queda un de sol. A partir de les hores  i  per manca de personal, l’estació restava foça temps tancada, fins que és tanca definitivament al 2008

Carlos Herrera
 Carlos Herrera, fou l'últim ca d'estació. Encara després d'ell, hi posaren un substitut reciclat
Quan el cap d'estació es quedà sol. Havia de fer els canvis desviaments manuals, a més a més.

Tren Planoles . 2018
També menaven ell pas a nivell
Pas a Nivell al  2018
Estació de Planoles
Veim l'estació de Planoles,en un dia plujós, tancada. El dissabte15 de Març de 1997, fou el primer dia que l'estació a partir de les hores, restà tancada a les tardes

Fà 100 anys  que és començava a treballar al túnel de Toses,1911. Fou la primera obra del transpirinenc finalitzada al 1919
Túnel de Toses
VA PASSAR- A començaments dels 196x- Baixava amb la mare, a Ribes o Ripoll, no se
I passat el pont de ferro, entre els dos túnels següents, hi ha un pontet i el varem haver de travessar, perquè el tren blanc  s-300, s'havia espatllat. el pont era ben glaçat i allà un altre tren, tipus costa, en es esperaven

I en el record del 1991
S’iniciava la construcció de la casa de les Punxes, la qual cosa suposà l’eixamplament del carrer sota l’església.
Es feia el primer carrer, de baix, de la urbanització de la Colomina de Baix
Els nous amos de Cal Sadurnií iniciaven la recuperació de la casa començant per la teulada
                                                                       ____________________________________________

Joan Benet F                                                                                  Al programa de Festa Major de Planoles                                                                                                                      Juliol 2011
                                                                                                         i afegits el  2018,2019 
I els afectats per la construcció


Torrent de la Creu de Sant Vicenç
Hereus de Felip Pous Bernadas
Josep Pujol
PONT DE FERRO - EL RIGARD
Barranc de l’oncle Manel (Torrent del Solà, de les Jagudes)
Pere Coll Espinet
Camí ral
Hereus de Felip Pous Bernadas
Dionis Surroca Abel
Camí ral
Hereus de Felip Pous Bernadas
Josep Pujol Peiris
Dionis Surroca Abel
Valentí Cosp Pous
Antoni Pous Puig
Josep Dunyac Ribas
Hereus de Felip Pous Bernadas
Cami ral
Joan Riu Surroca
Carrer i camí ral a les Casetes(fou fet el pas superior)
Dionis Surroca Abel
Hereus de Vicenç Pujol Puig
Bonaventura Pujol
Josep Pujo Peiris
Josep Dunyac Ribas
Jaume Bonfill Roca

Torrent de Cruells  (viaducte)



Hereus de Felip Pous Bernadas
Comunal
Hereus d’Antoni Cabanas Bergés
Pas ramader ( camí del Peixó)?
Hereus de Raimunda Bonada Bonada
Hereus de Raimunda Dalmau Pellicer
Hereus de Raimunda Bonada Bonada
Francesc Bonfill Martí
Miquel  Lloret Perera
Francesc d’A. Vilar Surroca
Hereus de Ramon Dalmau
Joan Espinet Bonada
Hereus de Guillem Coll Morer
Camí del Molí ( Ferent un pas superior)
Josep Pujol Peiris
Fracesc Peiris Fosas
Hereus de Vicenç Heras Vilar
Climent Sadurní Corcony
Francesc d’A. Vilar Surroca
Riu de Planés
Estació a Planés

 Joan Adam Morera
Joan Morer
de Josep Clara Resplandís
 
VA PASSAR 
Era el 196x, recordo que baixava amb tren amb la mare. I al pontet, entre dos túnels, passat el pont de ferro, el tren aturat, varen haver de baixar i travessar el pontet, era hivern i havia gel. Varem agafar un altra tren, perquè el nostre s'havia espatllat
--------
Entre el Pont de Ferro i les Cassetes, en menjar-se a trams el camí ral, en feren un pel costat banda riu.
Però posaren fites recordatòries que allò pertanyia a la via.-FCT- Planoles
FCT
FCT- Ferro Carril Transpirinenc
Fins i tot a les Cassetes. Cal Barró i altres cases que ja no hi són. quedaren dins el terme de la via

 
                                                                       Estació d'Aigûes de Ribes
Al nous horaris de setembre de 1988, els trens deixaren d'aturar-se a Aigües de Ribes

 2021

Dt. 19 d´Octubre  -  s' enderroca el magatzem de l´ estació

 


I la carretera

https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2019/01/la-carretera-general-de-planoles.html


Joan Benet if                                                           Juliol 2018


LLIBRE PLANOLES

LLIBRE DE PLANOLES

 El llibre està dedicat bàsicament a parlar del segle XX, això, no vol pas dir que també surtin esqueixos  d’abans o ja del segle XXI

També dir que de vegades Google, des que ha canviat el sistema a la primavera,2020, fa canvis en les adreces per això de vegades no es troba.

També hem de saber que les empreses, o Institucions ,Gene o particulars, paguen a google perquè la recerca no surti  a la primeres pàgines.

 

ELS CAPITOLS

https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2021/02/llibre-de-planoles.html

Joan Benet if