Entre 1848 i
1868 existí, la Junta General de
Carreteres formada per les 4 diputacions.
Aquesta
definí un pla de construcció de carreteres.
3 de primer
ordre: Tarragona-Montblanc-Lleida.
Barcelona-Montcada-Vic-Ripoll
(Barcelona-
Montcada s’iniciava al 1834)
Girona-Llagostera-Palamós
Quatre
de segon ordre:
Lleida-
Tremp-l’Aran ,
Manresa-Cardona
Ripoll-
Puigcerdà
Girona-Besalú-Olot-Ripoll.
I de tercer
ordre, tot un entreixit de carreteres, la funció de les qual, era basicament
unir l’interior amb la costa per la sortida de mercaderires per mar.
I en aquests
anys, es contruiren cap a 800 quilòmetres de carreteres.
 |
| Carretera Planoles |
Les primers
noticies de la nostra carretera, les tenim quan es va començar a construir
Això fou a
l’any 1880, quan s’iniciava la construcció de la carretera general de
Ribes a Puigcerdà
En el tram de Ribes a dalt vora la Collada de
Toses. Les Colladetes.
Carretera general de Ribes a Puigcerdà
La carretera general la var fer el Martí de Cal Tià, la va fer entre Ribes de Freser a preu fet i
fins a dalt, amb terra, a pic i pala. Naturalment amb poca amplada
Al cap d’un temps hi varen posar la grava, ells mateixos,
i més tard hi va posar el quitrà.
Amb el Congrés Eucarístic de 1952 varen arreglar trossos de
carretera
 |
| Carretera Ribes Puigcerdà |
Aquí veiem una fota d'aquella primitiva carretera, damunt de Toses. Avui hi ha un magatzem de sal. Abans hi havia hagut una casella de peons caminers.
 |
| Traginers |
 |
| La Ceretana |
I així a continuació, s’engravava tota. El subministrament de grava
el tenien cada 4 o 5 quilòmetres i es feia amb pedreres locals. Era u un
engravament molt senzill.
Arqueologia de la comunicació- Al 1860 hi hagué el primer
projecte de millora de la carretera de Ripoll a Puigcerdà. 20 any més tard
s’inicià l’esplanació
El mateix l'any
1880 començava la de Girona a Olot per Amer
Hem de pensar
que el 10- 11 d’Abril de 1873, feia 7 anys, encara hi havia hagut atacs
carlistes. Que feien servir el camí ral a partir de Ribes. I a Puigcerdà, ja
s’estava fent una estatua al brigadier Dom J. Cabrinety
Els de Cerdanya
i més la gent que hi anava, maldava el no tenir carretera encara, responsabilitzant el
fet de pertànyer a la prov. de Girona en lloc de la de Barcelona, que així ja la
tindrien..
Al 1823 Planoles era de la prov. de Barcelona, ja que la prov. de Girona no traspassava el Ter.
Abans la fi de segle XVIII, la carretera ,era a dalt, però per por a
una invasió no continuava.
Al 1900 excursionistes que hi passaven per la collada
veien la carretera tallada sense continuació,.
Una critica que
hi havia , era que amb la riquesa de la Cerdanya, els carruatges haguessin de passar per
una carretera particular
La gent de Cerdanya, particularment,
decidiren continuar-la. Com per l’altre banda arribava a la Molina la
continuaren per solell i la uniren al (1898).
Cobraven peatge però no pagaven els animals que tenien els turmells blancs.El control es feia al Pontasco de la Molina. Per
aquí sols era així en un animal del molí de Campdevànol. Aquesta carretera sortia a 700 metres de l'hotel de la Collada.
 |
| El Pontasco |
1903-L’estat reprèn les obres pel Clot de Malniu.
I així fins el 1914 quedava enllestida la carretera
pel Clot de Malniu , mal lloc, ja que a l'hivern glaça, per manca de sol.
I al 1914 amb l’entrada de la nova carretera, se substituïren les diligències per autobusos de l’Asina i Graells i de Nadi de la
Seu
Potser el primer mapa fet 20 anys després. Veiem que remarquen més els camins, que la carretera. de Ribes a Puigcerdà, que és veu pel quilòmetres
I a primers dels anys 50 , ja tenim mapa en color i amb la N-152 al damunt.
 |
| N-152 |
Així varem saber que hi havien 127 quilòmetres a Barcelona
Aquí veiem la carretera arribant al riu de Planés. Veiem unes primitives tanques de protecció
 |
| Carretera vora el riu de Planés- 1933-Martin Julià de Terrassa |
I hem de saber que a Planoles els Espinet,Cal Txatxo, havien fet viatges amb una tartana. Pujaven i baixaven gent cap a Ribes i
Ripoll, abans no hi hagués el tren
Història dels anys 1950-1960
Abans l'actual qm 138, hi havia hagut una pedrera, feta servir perla carretera,i quedà un pla.
Aquest pla es feia servit pels gitanos, per deixar les carretes i després feien el circ a la plaça de l'ajuntament.
Fent treballar la mona que duien.
Història dels anys 1950-1960
Abans l'actual qm 138, hi havia hagut una pedrera, feta servir perla carretera,i quedà un pla.
Aquest pla es feia servit pels gitanos, per deixar les carretes i després feien el circ a la plaça de l'ajuntament.
Fent treballar la mona que duien.
La Ceretana
Com a empresa es constituïa a començaments del
1882- Primerament fent viatges de Ripoll a Barcelona i a l'inrevés, amb una durada
de 15 hores.
I la Ceretana va ser una galera que feia viatges regulars
entre Ripoll i Puigcerdà. Quan el tren arribà a Ribes de Freser (Freser de les
truites) al 1919. Sortien des d’aquesta població igual que altres serveis que es
dirigien amunt . A les hores feia 4 anys que era feta la carretera general, com
he dit ,pel Clot de Malniu
Fent el trajecte
entre Barcelona-Ripoll amb tren i de Ripoll a Puigcerdà amb la galera que es
diria “Ceretana”
Va tenir dos serveis diaris
Encara que com a empresa plega al 1888,les seves…. Es
repartiren entre dues…
Finalitzà el seus dies quan el tren arribà a Puigcerdà :
el 22 d’Octubre de 1922. I a pesar dels pocs anys que existí com a tal, el
nom de la Ceretana, va quedar en la memòria del país
EL tren, sortia a les 5 del matí
de Puigcerdà i arribava a les 9 del vespre a Barcelona. Un horari semblant de
tornada.
---I no pensem que sols feien el trajecte, comerciants i
semblants, si no que altre gent per conèixer país o molts excursionistes i també estiuejants
Ripoll-Puigcerdà amb la Ceretana
Gay de Montellà, Rafael
Llibre de la Cerdanya
(...) un vehicle de fusta i pintat de
groc, muntat sobre quatre rodes i gronxador com una góndola veneciana, dins el
qual s'encabien tots els que poguessin cabre-hi.
(...) l'ascensió de la collada es feia eterna. (...) hi havia viatger que feia la migdiada dintre del cotxe. Amb polseguera i tot.
(...) la muntanya era tota olorosa de bàlecs asprosos i punxeguts, de flor més groga que la de les ginesteres de les terres baixes (...) amb diligència, la gent arribava a saber la geografia del país, i sentia les emocions veritables dels viatges (...) el progrés ens ha dut una solemne ignorància.
"El viatge en diligència"
(...) l'ascensió de la collada es feia eterna. (...) hi havia viatger que feia la migdiada dintre del cotxe. Amb polseguera i tot.
(...) la muntanya era tota olorosa de bàlecs asprosos i punxeguts, de flor més groga que la de les ginesteres de les terres baixes (...) amb diligència, la gent arribava a saber la geografia del país, i sentia les emocions veritables dels viatges (...) el progrés ens ha dut una solemne ignorància.
"El viatge en diligència"
Al 1906 es publicà la novel.la de Narcís Oller, que passava llarguestemporades de vacances a la Cerdanya, “Pilar Prim” i en ella diu“...Per axò, passat el miserable lloch de Planés, d'hont sortí un axàmde pobres a enrondar el convoy, pidolant ab una cantarella mandrosa y ritmada,que feya riure al petit y nona als grans, aquelles senyores ....”I encara que novel.la, no deixa de dir-nos com era en aquells temps la gentque trobaven pels llocs on passaven fent, aquella llarga i tortuosa carretera.Però novel.la.Aquesta novel.la que va trigar 6 anys a publicar-la, era de 300 pàgines irelligat amb tela, costava al març de 1906: 5 pessetes.
Narcís Oller passà llargs
estius a Puigcerdà, a casa del seu cunyat, Miquel Salvador. És un bell xalet,
voltat de jardins i construccions industrials, a la ribera del Querol, des d'on
contempla la vall llargueruda, empresonada per les immenses serres que
esqueixalen el cel amb el Carllt i el Puigmal.
Antoni Maria Alcover fent el viatge per descobrir la parla dels països catalans, preparant el diccionari
Català- Valencià-Balear, explica, que com que la diligència de Ripoll a Puigcerdà era plena .
S’acostà amb 3 jovenets a Ribes on contractaren un carruatge (un jardinera coberta de tendal ratllat)
i de 4 que eren al començament, van ser-hi 9, “ per la qual cosa han hagut d’enviar les maletes
amb un carro ja que no hi cabien al carruatge.
Els companys reien molt... I havent sortit devers ¼ de 10 arribaren a la Cantina de Toses a la 1 ( 3horae i ¾ per a fer 20 quilòmetres i pujant ?) i essent dia 4 del mes d’Agost de 1910 un foc l’escalfà d’allò més . Era a la nit. I quan el sol sortí no escalfava gaire més”.
La Cantina de Toses
 |
| Diccionari Alcover |
I el tren
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2018/07/el-transpirinenc-planoles.htmlLa Seguretat .
Quan es feu la carretera, es posaren xarxes de protecció en els revolts més tancats.
Aquestes xarxes eren de color blanc i vermell.igual que els suports d'elles.
 |
| Xarxa protectora |
Els temps passava s'anaven fent millores. Però per a molta gent hi havia la por de fer la carretera de la collada, pels cingles esfereïdors que tenien a tocar.
I així al anys 60 i 70 hi hagueren accidents .
A l'actual qm 147
Abans del túnel previ al pot de ferro del tren, fa una mica de clotada
Al anys 60 1er un cotxe i després un 2on cotxe, que caigué a sobre del primer.
I als anys 70, un 3er vehicle, tots de colot negre.
Aquest el recuperaren i aprofitaren també la desfeta dels anteriors, Però encara queda alguna resta.
I no va ser fins al 1982, que es posaren tanques a tot el perímetre de la carretera.
A partir de les hores, la gent ja no anava amb tanta angoixa.
Ens hem de posar en el temps aquell i imaginar que baixant, no hi hagués cap tanca protectora
La Neu i els rocs
Planoles, a mes de 1000 metres,en una zona muntanyosa, i així la carretera també és afectada. per les condicions meteorològiques.
El manteniment de la carretera el feia el MOPU, després MOP.
Primer uns, després d'altres, sabíem que quan nevava, fins que a les 8 no començaven a netejar la carretera.
També en temps de pluja era bo vigilar que no ens trobéssim algun roc.
La guardia civil, avisava a l'encarregat(Jaume Vilardell, de cal Sastre) del tal fet .
Una que va passar, és que en una nevada els va agafar a la Sal, I els va bloquejar l'obertura de les portes. El Sr Riera, amo de l'hotel de la Collada. Preocupat perquèno li netejaven la carretera, decidí investigar que passava. I baixà amb la seva petita maquina llevaneus i s'ho va trobar. Els hi va netejar la neu i així pogueren sortir i netejar la carretera.
Al 1986 el MOP, contractava personal extern per netejar la vegetació
Al 1985 l'empresa Tècniques de Muntanya. Aquesta empresa pocs anys després, agafava el manteniment. Aquest era de 24 hores. Així quan començava a nevar, ja engegaven la maquinaria. El personal del MOP, el poc que quedava passa a fer més feina de gestió, encara que també treballava a altres carreteres, fora de la carretera de la Collada.
Però en tenir l'accés les 24 hores, fou un gran avenç.
Doncs per les condicions meteorològiques, el quitrà sofria molt. A començaments dels 90(1900), s'asfalta amb una capa lleugera però eficient un tram de 3 quilòmetres del 132 al 135. tram entre la Sal i a tocar la Collada. Peró la resta de la carretera s'anava fent malbé i sense arreglar-la. Marcaven el llocs fets més malbé una i altra vegada. Fins que al 2003 es feia una asfaltatge general. Primer una cuneta americana amb tub de recollida per sota. Després l'asfaltatge. Aquest per sobre el que hi havia. S'eliminaren aparcaments que hi havien a costat de la carretera ja que aquesta era eixamplada al màxim.Al revolt del torrent d'en Solà, ara Vernedes, el guarda-rail quedava baix, així un camió de petit tonatge s'hi va muntar. llavors decidiren aixecar el guarda-rail,
Quan acabà tot , es posà la N-260. I així el quilometratge des del coll de Belitres a Portbou
La carretera de Ribes a Puigcerdà- La N-152- La N-260
Aquella primitiva carretera, oberta al 1914,. Era la carretera de Ribes a Puigcerdà
i per això anys després quan es va posar, el quilometratge era fet des de Ribes.
A Planoles hi havia el Qm.6.7
A mitjans dels anys 40 (1900) ,passa a ser N-152. Carretera que sortia de Barcelona-
A les hores sabérem de que erem a 127 qm de Barcelona,
Al 1988 entrà la N-260 o eix Pirenaic. Aquesta comença a Port bou.
Però la denominació no passà de Ripoll; ja que la pressió dels hotelers de la comarca, va fer que el ministeri deixes la N.152. Els hotelers reclamaven de que perdrien clients, ja que se'ls coneixia per l'adreça (inaudit),
Però, 20 anys després,a finals de 2008 , La n-152 ,amb 60 anys, passava a ser N-260.
I varem saber que a Portbou, hi havia 10 qm, més que a Barcelona. Aquest Qm 137, era 20 metres per sota el 127 .
Però al 2006 s'obrçi el túnel de Portbou. La qual cosa suposa que anys després és modifiqués el QM-137, a 300 metres abans
I així és com la deien la gent de Planoles, que pràcticament mamaren aquella carretera
"La general"
Joan Benet if Gener 2019
LLIBRE DE PLANOLES
El llibre està dedicat bàsicament a parlar del segle XX, això, no vol pas dir que també surtin esqueixos d’abans o ja del segle XXI
També dir que de vegades Google, des que ha canviat el sistema a la primavera,2020, fa canvis en les adreces per això de vegades no es troba.
També hem de saber que les empreses, o Institucions ,Gene o particulars, paguen a google perquè la recerca no surti a la primeres pàgines.
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2021/02/llibre-de-planoles.html
Joan Benet if
