dissabte, 31 de desembre de 2016

EL CAMÍ DE PLANOLES

El camí de Planoles, no l'hauríem d'entendre com a tal, si no com a part d'un camí de més enllà

Aquesta història serveixi per fer un record i que no quedi en l'oblit, aquell camí: Una Strata Ceretana, que es feu servir per 'construir-hi' pobles. El camí que es feia servir abans no hi haguessin carreteres



Així, hauríem de dir : EL CAMÍ ON ES VA POSAR PLANOLES

   “...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito .....
et vadit ad ripol...l”...    
 
I aquí explico el recorregut d'aquell camí, ja oblidat i perdut. dins el qual es formaren varies poblacions com Planoles

DE RIBES DE FRESER A LES ROQUES BLANQUES

Aquell camí que sortía del Ribes actual, pel carrer de Cerdanya, anant per damunt la carretera,
 
El camí ral a Ribes de Freser

 passava a tocar el Pedró de Sant Cristòfol i cap a la dita torre dels Alemanys
 
Torre dels Alemanys

   ( aquesta casa es feu damunt el camí ), continuava , passava just , baixant per la carretera a la recta damunt el qm 132, al final de recta, sota Roques Blanques, on fa`uns anys es va posar una xarxa de protecció, es veu al replà de dalt. I arribem a “ Pedres Blanques “  (1)

--FINS LA CASA DELS ALEMANYS, EL CAMÍ ESTÀ BÉ, DESPRÉS FORÇA BRUT O MENJAT PER LA MUNTANYA
Strata Ceretana

L’arribada , menjada per la pista de tennis, en part, travessant la carretera en biaix, on hi ha ‘Xemeneies Serrat’ , baixa  a  buscar el riu, aquí tenim el primer hostal, que, a primers dels any: 1950, la masia fou aterrada  per a fer l’alberg, avui sols resta la cabana. 
Roques Blanques
--DE LA CARRETERA FINS AQUÍ, CAMÍ DE CARRO
El camí va arran la paret de la pedra blanca, estret, deixem a l’esquerra el pont per passar el Rigard i que pujaria a Campelles.  Uns metres enllà, passat el rocam el camí torna a ser de carro. El camí ara va sota la carretera i planer, escoltant el remor del riu. I enllà un camí duia a Ventolà.  Travessa en un revolt, la pista que baixa de la carretera .
Pista feta per fer la via de tren, surt de la carretera general, just passat el trencant de Ventolà, baixant.  Arribem al Pont de Ferro, passava just on hi ha la primera volta, banda túnel, aquí queden restes d’una paret. També aquest lloc es feu servir per enterrar animals, als anys  80
CAMÍ RAL

-- DE LA PARET DE ROQUES BLANQUES FINS EL PONT DE FERRO, ÉS CAMÍ DE CARRO, BOIXOS I ARBRES
A partir d’aquí després de girar a la dereta, seguint el terreny, seguia per damunt el riu, aquí les obres de la via se'l menjaren i deixaren un caminoi vora la paret de la via. (2)
 
Variant
ACTUALMENT MOLT BRUT
El camí arribava a les Casetes. Les 3 casetes
Les Casetes

 Can Bordàs, Can Morer i can Petrich. Les 3 cases juntes, que es feren per servir al camí i que donaren nom al veïnat de les Casetes

El camí ral
 .Aquí veiem el camí entre les restes de les Casetes i la via

I girava a la dereta pel prat,que hi ha, entre la via i el carrer d’entrada. Arribava a cal Calau, travessava el torren de Croells i el seguia amunt ,
 per girar cap a sobre cal Sadurní,

( cap al garatge, fet a primers del anys 90. per un garatge de  la màquina de l’ajuntament allà on hi havia xxxxxxxx i pel carrer Trueta, carretera de Nevà i carrer de l’església.  I carrer Majot.Cap al Ventador i Planés
 
Camí ral

 Veiem el camí força natural abans ser modificat i enllà la carretera de Nevà, que se'l va menjar




Veiem el camí anant cap a Planés i la drecera que baixava a travessar el riu per una palanca


Camí de Planés
La drecera


Camí a Planés

El camí de carro cap a Planés a la fonalada, és brut
EL CAMÍ DELS CARLINS
Aquella  Strada Ceretana, que va poder ser, va pasar a ser ,
 en el seus últimstemps: el camí dels carlins, és el que va de Planés
 a Dórrria i enllà a la Creu de Meians,
 Els carlins varen ser el últims exercits que hi passaren.I deixaren el nom. 
Abans d’altres exercits haurien passat.
Així a la gent de la contrada, en els últims anys del camí, els hi impacta 
fortament els carlins,(3) varen ser el últims exercits que passaren abans 
de fer la carretera, així quedà el seu nom fins la gent que la decada
 del 2000,a anat marxant, i encara avui,queden menys de 5 persones.
Aquest camí desaparegut entre Planés i Dórria, fou recuperat al 1986, per fer passar un cursa de motos. Poc després tornava, a ser brut. A començament els 90, els que suscriu,  recuperava de la devesa de cal Mitjana  fins el torrent de l’Helena. Una feina desapareguda, quan al 1995, el Torollo, agutzir de Planoles, amb la màquina  arribà fins el torrent de l’Elena.  Així surten les romagueres. En canvi de Dórri al coll de Castellar, un camp de trumfes, hi continuava el  camí de carro. I passat el torrent de l’Helena, es poden veure roderes a la pedra
El camí dels carlins, fet servir  profussament durant la guerra civil i després, quedà tocat al  1956,
 que hagué una esllavissada, sota Dórria, passat el torrent Llobre. I encara que es passava, quan al 29xx s’arreglà la carretera , s’eixamplà l’esllavissada . Actualment el camí,   a peu, es desviat per sobre. Hi ha u posat un GR



LA VARIANT
En un temps, possiblement quan entraren els carros, es decicí fer una variant. Així abans d’arribar a les Casetes, es tallà el camí amunt cap al Tossalet, per sota la carretera actual  i pels camps de Croells, per la Font de la Serra i pel carrer Verge de Montserrat, tocant la cantonada dels Pernils, per rera cal Tià, tocant la cantonada de cal Solivent. I passata cal Trinxant, cap a l’esquerra, entre camps del Pinetra, travessem el riu de Planés i per l’altra banda , surt a la que pujada  del primer camí  de planés, uns 68 metres abans del dipòsit. Hi havia tambñe, abans, una llaçada rosta, feia de trencant. Aquesta llaçada, és la que coneixien , com a camí, la gent, dels finals del segle XX
(Vegis el recorregut marró clar
Variant les Casetes
Variant Planoles
 
El camí ral 
Aquí veiem la variant del camí ral per sota la carretera, arribant a Planoles



Veure també :





NOTES-REFLEXIONS

(1)- La pregunta : Perquè no es feu per damunt les roques?  Anant a sortir al Tosalet.
Llavors no haguessin existit les Casetes
(2)
(3) L’última carlinada, doncs deixaren mals records al poble.
Doncs quan al 1873 hi passaren per atacar Puigcerdà. Obligaren al noi de cal Dalmau, que sols tenia 8 anys, a qué menés un bous per dur un canó. La mare s’hi negà, però de res serví i neguitosa, deia: Me’l  mataran! no el tornaré a veure! Tant fort li va agafar, que morí.
Quan 3 dies després el noi tornava ben cofoi  per tornar-se a trovar amb la mare i quan arribà amb ganes d’abraçar-se a ella, es trobà que la havien enterrada.
CAL DALMAU
Per sota de Ribes de Freser ( Les Ribes del Freser)
Com veiem aquella la  Strada Cerdana que venia d’Auso. El camí ral. 
 De Ribes de Freser, cap a Cerdanya es trova sabent per on passava i avui sols seria
tallar arbustos, arbes per recuperar alguns trams, amb tota la seva esplendor.
 De Ribes anavall, menjat per la carretera fins les Coves de Ribes, aquí es troba
per l’altra banda del riu, cap a Esteguel, on després els camps , s’el mengen
i tallat per la via, arribem al Pont de la Cabreta. Ara la carreta fins més enllà
de Campdevanol. Seguint la Sequia Molinar. Passa just rera la SOPAL.
Passant per la Font del Sant i pel carrer del Raval de Sant Pere, entrava a Ripoll.
 Sortia de Ripoll per Agafallops
.
Passava el Ter i per Tarradelles, carretera, més enlla pujava cap a la Cúbia, ara resta per sobra la carretera, alla damunt la central de la Cübia, varen passar m’aquines ultimanet i fet malbé restes d’empedrat. Sortim als pisos d’en Sunyer……….
Mes abaix, passava per Bajalou i per sobre la carretera cap a la Mambla, passava per la mare de Déu de Gracia, que quan varen fer l’autovia, al qm. 78 menys, va quedar quasi penjant, davantg de Borgonyà….