I arribà la llum
A Planoles a
primeries des segle XX, ja hi havia llum, encara que mínsa, era llum que es feia al molí. En Gabrielet era
l’encarregat, fins que el 1920 en Jaume Pous Terrades (+1953) el comprà per
continuar-hi. Els rebuts es pagaven en base
del nombre de bombetes que s’hi tenien, la qual cosa feia que hi haguessin les
mines. Això feia que una bombeta podia il.luminar dues estances en haber-hi
una forat/finestreta que al sostre les comunicava. El molí agafava l’aigua del riu
de Planés
Cap al 1920, al
Molí de d’Alt d’Espinosa, el moliner Joan Subirá (+1995), que hi era nascut, hi
muntava un central elèctrica que servia a Toses, Dórria i Nevà.
Abans la construcció de la via del tren va fer modificar la
captació de l’aigua per al molí fariner, i després d’un pleit que va posar en
Joan Sobirà i que va perdre, va fer que modifiqués la captació d’aigua i va decidir
fer la central elèctrica.
L’aigua la va agafar del Rigart. Més amunt a tocar la paret de la carretera hi ha encara restes de la canal.
Cap al començament
dels anys 193x, que en Jaume Pous ,la comprava, ja que el torrent que baixava de les muntanyes del Gorroblanc hi
duia més aigua, i per tant més estabilitat en electricitat. Però la captació no es va dur a terme, pels problemes de travessar la via. Aixi continuà amb la del Rigart. En Jaume Pous, va subministrar a tota la baronia i s’hi posessin comptadors. Els
rebuts els girava a nom de la seva dona:
Concepció Vilarrasa Coll.
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2020/02/fargues-i-mines-de-planoles.html
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2020/02/fargues-i-mines-de-planoles.html
Planoles rebia la
llum provinent de la central d’Espinosa,
amb un senzill transformador al Ventador
que era on hi havia “cal
Corneta”,
després per obres a la finca, es feu ja un nou transformador, d’obra, que encara hi resta al final de les cases. La foto és de 193x
Va ser a l’estiu de1958 o 59,
![]() |
Cal Corneta |
després per obres a la finca, es feu ja un nou transformador, d’obra, que encara hi resta al final de les cases. La foto és de 193x
![]() |
Transformador el Ventador |
Va ser a l’estiu de1958 o 59,
El 9 o 10 d'agost . Un dia de molta calor i molta gent La sessió de cinema, per Sr Dionís Palau, havia finalitzat a les 12 hores de la nit. aquell dia s'havia casat el Pere Lòpez Coch. A Dórria. Els convidats tornaren cap a ala 1 de la matinada. I cap a les 2 l'agutzil, que vivia al costat del que seria cal Corneta i on hi havia el transformador,. Sorti amb la trompeta, camisa i calçotets, cridant que el transformador, que el transformador, s'estava cremant. Pensaven que encara era begut de la festa del cansament. Però no . I tots corrents amb les galledes amb aigua
Aquella Vall Fosca ho deixava de ser una mica
més. Hem de dir que el vent i tempestes no ajudaven gaire a les línies, per la
qual cosa era normal que aleshores la llum fallés.
El 1951 se la
va vendre a en Jaume Sant salvador (+2007) d’Oristà. També temps en que Josep Palau Bonfill, de can
Tanasi , solia anar a Espinosa per procurar que l’entrada d’aigua a la central
no minves i el seu fill Joaquim Palau (+2010) pogués treballar a la fusteria
sense problemes. El molí de d’alt funcionà fins 1971. Podríem dir que feu llum durant
50 anys i més. No sempre funcionà amb la força
de l’aigua, ja que hi havien temporades problemàtiques, per això s’havia també
muntat un generador de gasoli.
Els ploms es posaven abans del comptador i els abonats eren els encarregats. Jo ja el que feia era posar fil d'estany per soldar i de diferent gruix
Els lladres, eren derivacions del capçal de la bombeta, i d'ells es connectava per exemple la planxa
Veiem els tipus de materials , abaix més antic
Fecsa entra el 1963, i al 1967 les mines plegaven. Al 1939
Les Mines d’Espinosa havien muntat una línia
des de cal Reculons de Ribes,
per damunt de Roques Blanques, el Serrat i Planés. Els havia costat 1 milió de
pessetes . Fecsa se la va quedar, hi va pujar la tensió
de 125 a
220 v. A les hores es feu un
transformador damunt de cal Tià i a Planès és feu un al camí de Sant Antoni. El
del Puig s’el va fer un enginyer per a ell, per fer una urbanització. Més tard es va muntar el dels Pernils, que és
obert. Varen començar a arribar les televisions i també les neveres. El 1973 es
posà la primera línia trenada al poble, des d’el transformador de Cal Tià al Ferrer.
La compra d’un equip de soldadura elèctrica, feia que quan funcionés a les
fusteries patissin per la baixada de potencia . Anys després a finals dels 80
una línia més potencia pujava del taller del poble al nou taller, situat a cal Fuster.
A l’estiu de 1996 es
varen canviar torres i pals fins a Ventolà, en una 1ª fase. Des d’el setembre
de 1997 fins a finals de novembre varen canviar les torres fins a Planès. De 7
fils trenats es va passar a 20 amb doble diàmetre de cable.
Això suposava una gran millora en el subministrament
de llum, ja que cada vegada que el temps no s’avenia, ja patíem i era natural
estar tota una nit o més sense llum. Però encara amb part de la línia canviada
els talls que hi havia continuaven, ara eren de més curta durada. Un exemple: el 8 de
desembre de 1996 d’1/4 de 7 fins 2/4 i
mig de 9 del vespre , restarem sense llum, a causa de la falla d’alguna connexió.
Ja no s’havia de témer quan feia vent o hi havia tempesta
Ja arribant el 2000 es
muntava un nou transformador soterrat a els Pernils i poc més després a la nova
urbanització de la Colomina
d’abaix.
Al 2008 encara es
canviava alguna petit tram de línia, dins del poble, per les trenada amb
protecció
La substitució de la infraestructura al 1997 va suposar
un gran salt qualitatiu
Què hagués estat
si no hagués estat pel tren?
Als anys 191x, la
construcció de la via del tren va fer modificar la captació de l’aigua per al
molí fariner, i després d’un plet que va posar en Joan Sobirà i que va perdre,
va fer que modifiqués la captació
d’aigua i decidís fer la central elèctrica.
També en una altre lloc
llunyà. La construcció de una via fèrria va fer que anys després el nom del
lloc fos conegut amb el nom de : Altapuerca
EL personatge
El Daniel (Daniel Gasol),
treballà a la línia d’Espinosa abans d’aquella guerra i després fins el final
al 1971 s’encarregava del manteniment. Anava amb bicicleta, que aquí aparcava davant casa seu, ‘a cal
Daniel’ I allà la veies quan no era a la central . Treballà abans d’aquella
guerra i després també hi tornà.
El recordo tranquil i amable,
si més no amb la canalla. De vegades t’arreglava algun petit problema de la
bicicleta. Bicicletes
que no tenien cables, com ara, que anava amb “ferros”. Recordo la seva manera
d’arrancar amb la bicicleta . A pesar de tenir un color rovellat, li feia el
seu manteniment. Quan la central d’Espinosa va plegar, ell va continuar anant.-hi
un temps.
I a part ,fins ara, també recordant
Fa 20 anys que: El 1990, fou l’últim any que es tocaren
les matraques durant els Oficis de Setmana Santa
I el 2006 l’últim Nadal que
es feu la Missa
del Gall.
Joan Benet if
Juliol de 2010-Febrer 2020
Juliol de 2010-Febrer 2020
LLIBRE DE PLANOLES
El llibre està dedicat bàsicament a parlar del segle XX, això, no vol pas dir que també surtin esqueixos d’abans o ja del segle XXI
També dir que de vegades Google, des que ha canviat el sistema a la primavera,2020, fa canvis en les adreces per això de vegades no es troba.
També hem de saber que les empreses, o Institucions ,Gene o particulars, paguen a google perquè la recerca no surti a la primeres pàgines.
ELS CAPITOLS
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2021/02/llibre-de-planoles.html
Joan Benet if