Pensem que els pobles de muntanya era una economia bàsicament pobra.
S’havia guanyat terreny al bosc. I ara el bosc se’l torna a menjar
Es dedicava quasi en la seva totalitat a treballar la terra
El treball era pràcticament agrícola i ramader. Ovelles, vaques, porcs, etc. I així d’associats tenim el treballs de llaner, que treballava la llana dels xais i la venia, del ferrer, ferrava els animals que es feien servir a treballs agrícoles. També per fer baranes, reixes, panys i picaportes, etc
Artesans que exercien oficis necessaris: ferrers, fusters, carreters, espardenyers, sabaters, sastres, el forn de pa, alguna botiga de queviures, barbers... No hi havia indústria de cap mena i dels oficis artesanals només destacava el d'escloper.
De fet com sempre, les feines han anat canviant segons les necessitats
Així a la 2na meitat de segle XX hi hagueren, grans canvis en quant les feines
FERRER
L’últim en fer-ho, fou en Joan Constans. Carrer la Plaça,8. Després el fill que també aprenia, esdevingué constructor de cubes i d’altres maquinaries agrícoles com accessoris de tractors, (Components- Reparació i Materials- Varen fer una associació) igual que el següent fill, Agustí. Constans
MINERS
No oblidem els miners que amb matxos treballàvem a les mines d’Espinosa. I a les del BAM, sota Sant Antoni de Ribes i També al Collet de les Barraques .Abans aquella guerra, l’amo de les quals era el Joan Purrà de cal Catrinet, que havia treballat de Guarda Bosc
Mentre hi hagueres miners, hi hagué més gent al poble.Cosa que acabà amb el tancament de les mines d'Espinosa A finals del anys 196x
FORESTALS
Aquí
el Joan Purrà del Cal Catrinet, abans d'aquella guerra i els Rigola. El Vicenç fins a 1995
I després uns Orriols, del Puig i ja deprés gent de fora
BOSQUETANS
Bosquetans, els que treballaven el bosc, també llenya per les fargues. Però abans de tot era Ia fusta era de primera necessitat per a construir les cases. Bigues, finestres, portes, balcons, tancats, pallisses, etc.
Cases que a baix tenien els animals, al 1er pis la vivenda i a les golfes el magatzem, on guardaven el blat, etc. Fetes generalment amb pedra obrada i de vegades arrebossat i en menor manera també fent servir còdols del riu. Cosa que canvià quan a començaments dels 196x començà la construcció de torres d’estiueig
Els boscos més importants, eren al bac, avets, verns, pollancres, etc. Pi negre.
Pensem que pocs segles abans els pobles de la vall del Rigard, envoltats de boscos formaven la Vall Fosca. Així era anomenada. Els boscos de Toses desaparegueren quan, es feu la via. Ara hi tornen a ser
FUSTERS
Ja al segle XX - I més a mitjans de segle quan comença a haver-hi turisme
Els Palau, l'últim el Joaquim Palau- cal Tanasi-Carrer de la Font, 3
El Manel Adam - Carrer de l'estació 15
El Ramon Coll , Martra- Carrer del Ventador 10- Quan feu la casa nova, muntà el taller a els Pernils
La crisi dels 2009, acabà amb moltes feines
BARBERS
Encara que sempre deurien haver-hi. Els barbers eren dentistes, abans
A mitjans del segle XX, hi havia a cal Xicó ,carrer de la Font, 3 hi havia una barberia. El Jeroni Surroca +2013, treballava a la via i l’Angel Flotats +2019, a la carretera. Quan plegàvem anaven a fer de barbers i els dissabtes s’hi estaven tot el dia
En Jeroni Surroca, feia de barber a cal Xicó, després de treballar a la RENFE.
Al començament en competència amb el Pep del cafè, que al final quedà ell .Primer amb maquina talla-cabells, manual i després amb una d’elèctrica.
Després EL Pep Adam, que menava el cafè de dalt. +2018. Ho va fer fins començament 198x
La màquina talla cabells, et feia venir la son- Al cafè si feies bondat, et donava un caramel
PERRUQUERIA
Aquest nom com el coneixem ara, tindria un altre nom en altres temps i altres eines però ja més cap aquí, sabem que tallaven el cabell a les dones i ja cobrant
La Leonor Peiris +2017 treballava a cal Negre.i després ja casada, a cal Taronja, Rafel fins cap al 1965 Anys 195x i 6x
La Conxita Lopez de cal Groc, + 2007.també havia fet de perruquera després entre 1965 -1969
Montserrat Pous Vila , germana del Fermin va apendre a Ripoll i quan tancaren el forn de ca La mitjana, mitjans 196x, s’hi va posar i la La Mercé XIbeli i hi va apendre
La Perruqueria- La Mercè Xibeli, muntà una perruqueria al 1974 i fins mes enllà de 1995, Carrer del Ventador, 8-cantonada.
Dolors Coll. De cal Masuret al 2010 es posà de perruquera a ca l’Andreuet/Cal Daldó
FORNERS
Abans la gent es feia el pa a casa, o a la casa d’altres. Però en algun moment la feina o altres feu que hi haguessin forns de pa dedicats I al segle xx
El de ca LA MITJANA- Els Bonfill. L’últim el Sebastià fins que es va cassar al 1947 i poc més. Va continuar el Nisset Dionís Subirà (+1985+-) ,Encara que a mitjans de 196x va deixar-hi va continuar a casa seu a Cal Daldó, però sols un parell de dies. Després continuà de carter.
Al carrer de la Plaça,2 Hi havien els Palau Els Palau i després continuà el Sebastià Coch 35a. que aprengué amb el sogre (forner) (+1999) i Maria Flotas (+2003) fins el 1977, ens que estancava
I continuà el Sebastià Quixal 1992- Carrer de la Plaça 10 on hi havia hagut ca la Mitjana.
(v. Forns de Planoles)
BOTIGUERS
(v. Botigues de Planoles)
SASTRE
Hi hagué En Pere Vila fins al 1973 +1983
Al Carre de Dalt, amb el carrer de telèfons
COSIDORES
Aquelles
que arreglaven peces, vaires dones del poble fins finals del segle XX
SABATER
Entrem amb cal sabater
Cal Sabater C/de Ribes 4- Aquí era l’única sabateria/botiga que hi havia. L’últim en treballar va ser en Paco Vidal. I a mitjans de 195x,
Encara que ell va estar uns anys a la botiga de telèfons, abans que s’hi posés, començaments de 195x
Però l’últim sabater, anys després, fou en Joan Xibeli, aprenent a Ribes, volia muntar un sabateria a cal Dragó i al final ho va fer a casa, cal Renegat, però sols de reparació de sabates. Va ser a primers dels anys 70(1900)
CONSTRUCTORS D’OBRES
I hagué un moment que la gent deixà de fer-se ells la casa
Ca l’Esquena, Ribes,5, fou modificada totalment al 1927,en construir un edifici nou que trencava tots els estereotips del moment es deixaven les feines de sempre, per fer de botiguers.
El Bum de la construcció començà als anys 195x i més als196X
Els Bober, de cal Taronja ,els més importants per tenir més treballadors i potser més antics
El Ramon Teixidor. Solia treballar a Planés
El Valldaura VILARDELL- El Jaume "el papi". Que amb algun ajudant, feien petites reparacions
Quan tenien més d’una feina en lloc de començar una i acabar-la i seguir amb l’altre. doncs començaven les dues i continuaven a una. Així es quedaven ells la feina
L’AGUTZIL
ESCOMBRARIES
El “Pernilet” agutzil :Josep Planell a més s’encarregava del carro de la recollida d'escombraries passava a qualsevol hora del matí. Encara que de vegades feia temps al bar de ca l’Esquena que menava la Conxita Parés , fent-la petar.
Tenia el nom de Pernilet perquè
http://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2020_01_05_archive.html
Les escombraries es llençaven al riu Rigard a tocar el pont de Nevà. Les duia amb carro.
També duia una corneta, trompeta, era l’encarregat de donar a saber les noticies temporals de venda o els bandos.
“Se hace saber que por orden del Sr Alcalde.... “
Després ja es posaven els en una cartellera
Al 1973 ho agafà el Sebastià Grabulosa durant 2 anys i ja
amb camió les llençava al Pont del Peixó
En el record, recordo que un dia allà al bar, en va demostrar la seva agilitat tocant amb els dits a terra. Cosa que jo mai he aconseguit. Encara que no mirava si les cames eren recte
Després del Se. Grabulosa, feu d’agutzil el Josep Bober Tubau +1999. de cal Maria Rosa, abans cal Roig. De 1975 fins el 1985
A les hores s’havia fet un clot.1989 ? abocador i amb caseta a sota la Casilla qm-139,6. Encara que una vegada seguint l’antic camí de Fornells,
http://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2019/09/els-camins-historics-de-planoles-i.html
hem vaig trobar plàstics de l’abocador que era força més amunt
I després d’ell ho feu el Torollo que a partir la nevada de 1986, tingué una màquina i feia i desfeia. També gestionava el dipòsit de l’aigua afegint cloro cada x temps.
Essent un abocador petit, aviat quedà ple . Després es feu servir l’abocador de les Lloses, que depenia del Consell Comarcal i la qual cosa feu encarir el preu de les escombraries. I al 2005, tancat l’abocador de les Lloses i un de nou a Orís, feu encarir encara més el preu
I després 2 agutzils
Josep Bober i Jesús Gálvez
ELECTRICISTA
El Daniel Gassol , de Sant Joan, que havà treballat a l’electrificació de la via al 1929, va aprendre de electricista
*Cal Daniel- no era botga, taller- carrer de la Plaça, 1 Ell entenia d’aquelles bicicletes que anaven amb frens de ferro. Era el mecànic del poble i també electricista
La llum d’un poble de muntanya, era pobre
Veure-https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2020/03/la-llum-de-planoles.html
Pocs llums que hi havia, tant a les cases com al carrer.
Per la qual cosa un electricista,, poca feina tenia. Els cables envoltats d’una mena d’esparadrap.. Les caixes de connexió, petites i amb cables retorçats I quan es varen posar comptadors, aquest tenien a l’entrada, per limitar el corrent de consum, uns ploms, que eren unes petites caixetes rodones de ceràmica tapades amb un rosca metàl·lica i a dins un fusible que era de plom. “S’ha fos el plom”, això era habitual i per això l’electricista, pel que no sabien o no tenien recanvis. Després 198x també es feia servir fils de soldar, que feia els mateix servei
El Daniel Gasol (+1992+-)electricista, també menava la central/moli d’Espinosa i també arreglava aquelles bicicletes de ferro
Francesc Cordomí (+2019)de Planés que feia de lampista. Aigua i i llum.
Raúl Vilardell, de cal Sastre Llarg, però amb taller a Campdevànol, les cases barates. Associat amb el cosí en Josep Bonshoms - BONSHOMS-CARBONELL SL
I en Joan Benet que pels seus coneixements , sempre anaven a ell pels petits, però necessaris treballs tant de llum com de tv
TREN
Molta gent del poble hi treballà i així fins a mitjans de 199x. En que ja entraven empreses especialitzades
TRANSPORTISTES
Mentre no hi havia tren i ja carretera. Els Surroca veia transport entre Ripoll i Puigcerdà
I els Espinet transportaven la llet de la zona a Ribes
VA PASSAR
L’amo de cal Catrinet,Ventador, Joan Porrà. casat amb la Isabel Vilalta de de l’hostal de Ribes, fonda Vilalta c/de Cerdanya,6 era propietari també de cal Daniel, havia fet diners facilment amb les mines del Bam i del collet de les Barraques, era fet presoner pel espanyols vencedors en aquella guerra en un camp de concentració a Igualada.
La dona va anar-hi amb un capellà, tenien força autoritat, a dur-li roba en un paquet, varen entrar sense cap problema. En realitat duien una sotana que s’hi va posar i amb un posat de tal qual va sortir amb el mossèn i la seva dona. Amb un cotxe que els esperava varen arribar a Ribes , fent-se llavors fonedís cap a la frontera.
Tornà als 3 0 4 dies, fent un tracte amb un veí de Dórria (el pare del Joan Bove , de cal Barró) que els va pasar a ell , la seva dona i el nen, Jesús de 7 anys que tenien. El veí de Dórria collì a cal Catrinet un paelló d’1 m. on se feia el menjar per als animals.
La dona treballà en un restaurant de París, com a cap
Joan Benet if Juny 2021
LLIBRE DE PLANOLES
El llibre està dedicat bàsicament a parlar del segle XX, això, no vol pas dir que també surtin esqueixos d’abans o ja del segle XXI
També dir que de vegades Google, des que ha canviat el sistema a la primavera,2020, fa canvis en les adreces per això de vegades no es troba.
També hem de saber que les empreses, o Institucions ,Gene o particulars, paguen a google perquè la recerca no surti a la primeres pàgines.
I des de primers de l’estiu de 2020, s’ha de copiar i enganxar el títol, també ja oberts els capítols
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2021/02/llibre-de-planoles.html
