És dissabte 14 de Novembre de 2009. Trec les sabatilles Vasque de la caixa, les penso fer servir, ho volia fer amb la Matagalls-Vic, però vaig fer servir les que tinc de fa un any, són un número 27. Jo havia començat amb un 28, després un 27 i 1/5 i m'havia quedat amb el 27, ja que se donen una mica. M'emprovo un mitjó amb la sabatilla i la noto molt justeta, m'ho torno a mirar i dic: no, les hauria d'haver fet anar abans, però no content començo a mirar i veig que amb les actuals no casen
M'ho miro més i veig que encara que són uns nº 27 (cm, m'agrada més aquesta unitat) quan les que tenia eren un EUR43, aquestes són 42 i a l'etiqueta de la caixa
així ho diu.No ho entenc, l'adequació de números europeus ja fa uns anys que se varen adequar. Les hauré de descanviar. A Andorra!. Cada vegada penso més en la possibilitat d'afegir-me als que compren a EEUU.
És diumenge nit , a les 4:30 de la nit toca el despertador, ve de fet s'engega la radio. Una mica d'exercici per despertar el cos, wader, una mica de coca amb suc de taronja Trec la mà a la finestra, conseqüència: una sola samarreta, les calces lleugeres d'excursió i els mitjons i sabatilles decidides feia poques hores, la motxilla ja preparada, un petit entrepà amb gelatina de fruites, 3 panellets i alguna figa seca.
A ¾ de 5 ja estic surtin del garatge, a veure s'hi em trobaré als mossos per fer-me perdre temps bufant, no els importa que marxis d’excursió, per sort no hi eren a la rotonda de el Perelló Ara estic a la" carretera" de Santa Coloma de Farners, i per arribar a l'eix transversal he de passar 7 rotondes., dic carreterra perquè abans si ho era, ara no sé comse diu .Quan passo el coll de Revell noto una baixada de temperatura, però i més avall arribant a Taradell, la temperatura és agradable són ¾ de 6.
Per la carretera trobem altres autocars que tornen i també cotxes que deixan a participants, estalviant-se l’autocar.A
Rupit encara és fosc, fitxem ,
jò el 710.
EL RECORREGUT
És ¼ de 8 i a caminar seguint a d'altres de
pla , pel c
arrer que porta a Sant Joan de Fàbregues, algun any s' hi va baixar
 |
Rupi |
Ja deixades les
últimes cases girem a la
dereta per a enfilar-nos per un camí rost i esgraonat, dins del bosc.Pujant avanço alguns i me quedo sol, no sento veus. A
Rajols, s’acaba la pujadeta, que escalfa a tothom, ara ja soms a la la pista
encimentada que ens durà a Taradell, i que surt per damunt de Rupit. Ara m’avança alguna gent i alguns encara els segueixo un temps, pugem lleugerament fins a la canal del Teix per començar a baixar, anant fent fotos.
Aviat l'Avenc,
 |
L'Avenc | |
L'Avenç, una mirada enrera. Una masia plena d'història i al 2004 sofrí modificacions, ja feta la nova pista que tragueren el camí per la casa. Me va impactar molt el canvi. Al 2004 la pista era feta nova i ara
encimentada , per sort el ciment es “tou”, llavors la pista de Sant Joan de
Fabregues ja ho era. El camí antic de carro
de vegades va per sota, a frec dels cingles i per sota el veiem
estalviant revolts i alguns que hi passen, però li cal una estassada Vaig carregat de més i aprofito per descarregar, després d’apartar-me, rapidament. Ara un tram on jo i d’altres aprofitem per fer-hi fotos,
 |
Anant cap a Tavertet, sensa la pista que va pel costat |
|
les calces m'enceten l'entrecuix,1 hora després de sortir sóc a
Tavertet,
 |
Tavertet |
ja he suat força. un got de té i quatre galetes, continuo i m'afanyo per arribar al camí que baixa cap a la Riba,
 |
A la sortida de Tavertet el 1er avituallament | |
|
 |
Per aquí costa avançar, la llarga corrua de gent que hi ha |
|
a Sau, avanço allà on puc, algú altra me segueix. Vigilo els
maleïts bastons. En un moment que avanço amb quatre bots sento:
goita'l aquest sempre va amb presses, sento i no me giro , que encara me la
fotaria. Són ¾ de 9 quan arribo a
la Riba. Un tall de coca, bec aigua i algun suc i per la carretera a travessar el pont.
 |
El 2on avituallament |
L'encetament a l'entrecuix se
fa més evident. Passant pel pont de la presa, veiem una corrua de colors pujant pels 476 esgraons que té el desnivell cap a la Vilanova de Sau.
 |
Presa de Sau |
Veiem la coloraina, no verda, pujant per les escales
És ¼ de 10 quan ja
he sortit de l'escala, Són 13 quilòmetres. Recordo que duc dins la motxilla un tub de
vaselina,
però és més enllà, quan m'aturo per a
trobar-ho, la
motxilla pessa força, per l'aigua que porto. He d’aturar-me per a trobar el tub al fons. Durant la resta de temps m'aniré posant la pomada, que m'ajudarà força però que no me salvarà de les
molèsties que me fan a estones baixar el rendiment, penso que la pomada esta caducada. Arribo a
Vilanova, una noia veu a la font de la plaça que fa pujada, jo també bec una mica, més enllà la noia diu : Ostres si hi ha l’avituallament!.Són ¾ i 5 de 10 quan sóc a l'avituallament a la plaça de
Vilanova de Sau.
 |
Vilanova de Sau |
Poc després continuem rectes amunt mirant a la dereta veig al fons el Puig Sacalm i així ho faig saber als meus acompanyant de torn. Ara quan vagi al Puig Sacalm intentaré veure Vilanova .Quan sortim del poble, agafem la carretera i girem a la dereta i avall, la deixem tot d’una agafant el camí a l’esquerra, aquest planeja i baixa una mica .Aviat la pujada cap al Salt de la Minyona es
fa més
evident. Vaig seguint ritmes fins que també vaig avançant, segueixo a 3 porto una noia al davant, que com que tira
rera els altre dos, els segueixo, ara els dos s'aturen i els passem ,poc després la noia s'atura per deixar-me passar, quan ho faig , li dic : ja ho feies bé .
 |
Sabeu, aquesta i la següent, son les fotos més vistes amb diferència al Picassa |
Arribo a dalt sortim a la pista en pujada més lleugera, un jeep baixa per ella,ostres!, més
avall gira, ens el mirem
incrèduls i més quan més amunt s'en torna, jo al mig obro els braços com a protesta, s'atura és una rossa amb un al costat i algú al darrera, no entenc que me diu
amicalment, com si estigues perduda, jo li comento abans d'anar si no se coneix millor fer-ho a peu, uns somriures i a continuar.
Puig de Casadevall a sota hi ha un altra avituallament. Són 2/4
d'11, quilòmetre 20 i mig,
 |
Salt de la Minyona |
.Passem a frec del cingles.Vora el
Salt de la Minyona, la gent aprofita per fer-hi fotos,
 |
I per allà haviem baixat cap a la Riba |
poc després una forta rampa
encimentada i amb la música dels omnipresents bastons, arribo a
els Munts- Abans d'arribar , els veiem
 |
Els Munts |
|
coronat amb antenes, quilòmetre 23. Sembla que la gent dugui bastons per fer-se mes interessants, perque de vegades no li veus la necessitat. Baixem i passem per sobra la carretera 141,carretera que havia d’anar a Girona passant per on avui hi ha els pantans (A Santa Eugènia de Ter, a tocar Girona, hi ha el quilòmetre 116) aquí algú aprofita per a plegar, jo quasi també ho faria, ja no són sols les calces, també el calçotets que s’he n’aprofiten .Arribem al
coll de Sameda (1) i sota el
Puig dels Jueus , hi ha un altra avituallament quilòmetre 24,5 tenim les 11h 13 minuts. Passem sota
Sant Llorenç dels Munts..Una noia rossa amb bicicleta puja a tot drap. Trobo gent coneguda que deixo després de fer-la petar. Ara baixem un parell de quilòmetres fins a
Sant Julià de Vilatorta
, una mica de carretera amb el pas controlat i ja una forta pujada al
castell, pel camí en fort pendent algunes bicicletes que
baixen. Castell de Sant Julià, quilòmetre 30, quasi.
Hi ha el següent avituallament, amb entrepà de butifarra, vi, cola, etc.Passen 5 minuts de les 12, prenc un parell de gots de brou,
però no agafo l'entrepà. Aquí me trec la jaqueta. He suat molt i a part dels problemes ja dits abans ,s'afegeix la deshidratació i manca de minerals i d'altres. Intento menjar un panellet, però me costa. Mentre pugem
per la Carena de Sant Julià,quantes vegades la he feta! . Una noia baixa amb bicicleta, i és rossa! Ostres si és la de Sant Llorenç! Com s’ho ha fet?. No la he vista bé però podria ser la Laia Andreu, de Vic. Pugem fins vora el
Santuari de Puig l'Agulla a el puig de Montagut, abans
d'arribar-hi deixem un camí més recta a l'esquerra , així
girant a la
dereta i planejant arribem a la Santuari, passat agafem un
camí per sobra la pista que trobem més enllà. Són poc més de ¼ de 2 que arribo al
coll de l'Enclusa, me
miro el camí fet una setmana abans fent la
Matagalls -Vic i que allí travessa, arribant en pujada i passat ell una baixada. Ara arribem a la
Collada de la Mansa,quilòmetre 37 i ½ i les
13h 43 minuts,l’últim avituallament, fruita i beguda
.Un petit desnivell de baixada , amb la vista cap amunt, i
desseguida cap amunt cap al Castell de Taradell, que deixem a la
dereta quan soms a tocar . Girem a l'esquerra per a baixar, una noia me cedeix el pas, ara arribo a la
Serra de la Vall Mitjana, es llargueta, faig via seguint a algú que no fa la caminada semble venir de Sant Julià,com a molt dins de la baixada se succeeixen les
pujadetes que trobem pel mig tenint a la nostra dereta una llarg filat, fent via
arribo a baix al torrent , una petita pujadeta per agafar el primer carrer de Taradell, allà hi ha gent que espera els seus, i que tira amunt ,el carrer és el de Pompeu
Fabra , i a mig carrer, per
fi s'acaben les pujades,
perquè un parell de carrers travessats i comença el carrer de Ramon Pou, just on hi ha la
Seu del Centre Excursionista Taradell, organitzadora de la "Caminada" Rupit-Taradell i que aquest any 2009 s'ha celebrat la
30na. Tenim un quart i cinc de 3 i
poc més de 42 quilòmetres que marca el
gp.
 |
Taradell |
Una
samarreta verda d'estiu amb la part de
darrera serragrafiada amb el
recorregut i un llibret amb un bon mapa
fotogràfic del
PRC-42. Me trobo gent que ha surtit de Sant Julià i aprofiten la Caminada per fer el recorregut fins a Taradell
A dins prenc un got de beguda isotònica i després de cola amb
cafeïna i un parell de galetes i també un entrepà de llonganissa que no mel menjaré fins el dia següent. Al cotxe pren més beguda
isotònica , uns
estiraments més i cap a Santa Eugènia de Ter, estic a punt de marxar per Viladrau, passaria per la Collada de Mansa,
però decideixo deixar el revolts per una altra vegada.