Actualment el nom de Cabrera ens evoca al conjunt de l’altiplà del Collsacabra
,coronat per l’ermita,i amb el Pla
d’Aiats agermanat
Encara que Cabrera, també ens fà pensar en l’illa.
Una mica d'història
I així assolim la nostra fita
I la ruta, sense neu ----
Una mica d'història
El Santuari vora els 1300 metres, és el que resta d’aquell
conjunt amb el castell que hi hagué en altres temps.Avui en dia és una fita
devota i excursionista.
Fins el anys 40 (1900) hi hagué l’últim ermità I abans que
l’edifici s’enrunés. El desembre de 1962, l últim ermità/familia, Miquel Danés,
deixaren d’habitar al Santuari
L’església actual, es feta a partir de 1429, ja que
l’anterior queda ensorrada pel terratrèmol de 1428, cosa que també afectà el
castell. La decisió de la construcció fou presa per l’amo del Prat de Sant
Julià i el seu fill. El bisbe de Vic concedí indulgències a qui participés en
la construcció. Així el santuari fou construït gràcies als fidels.
Sant Julià de Cabrera -Mn. Domenec Garrigà , entre 1933 i 1967 últim rector,
feu erigir les escales pel Grau Nou-1952
Després va ser el mossen de can Tonigròs, Mn. Cruells qui
s’encarrega del Santuari. I va ser al 1972, que aprofitant el camí que del pont de les Perxes, anava cap a
Massarella i Sant Julià de Cabrera hi feren una pista apta per a vehicle,
continuant cap al cal Vidrier, després segui el costerut camí que pujava al
coll, on trovem el trencant de la Vola i de Sant Pere de Torelló. Continua
voltant per sota les canal del Campanar i per sobre la Freixeneda i Faja, construint
un petit pont, fins arribar al coll de
Faja (1110m.).Després s’aprofita un tram del camí de la casa dels Racons, per
arribar al coll del Bram, on se feu una petita esplanada. Això fou acabat al
1973 i costà 400.000 pessetes
Imformació majoritariament extreta del llibre "La Mare de Déu de Cabrera" escrit per Antoni Pladevall
Imformació majoritariament extreta del llibre "La Mare de Déu de Cabrera" escrit per Antoni Pladevall
La ruta
Sortim des d’on passa el camí ral de Vic a Olot, al dit pont
de la Rotllada, que és de la carretera. Podriem sortir des de més amunt. al
Restaurant de les Planes, on hi ha un bon aparcament, i baixant per la
carretera ja seriem aquí.
Ben passat el pont girem a la dereta, per pista, quant
portem 800 metres , deixem a l’esquerra l’entrada a can Caselles, per aquí
aniriem si volessim anar pel Pla Sitjar.
El camí que ressegueix el Pla Sitjar i la prima carena de l'Agullola de la Tuta |
Fins amb neu i tot |
A 1qm.400 m. Deixem la pista que s’en va a la casa d’Aiats.
Si ara hem anat pujant suaument , ara la pujada se fa més evident. Trobem
algunes dreceres per la banda equerra. És als 1100 metres, quan després d’una
pujadeta ens decantem planers uns metres cap a l’esquerra, per continuar amunt,si
continuessim per l’esquerra sortiriem directament al coll de Bram, sense passar
pel d’Aiats, on arribem als 1188 metres, per aquí hi ha el camí per pujar a
Aiats. Ara aquí el camí planeja i quan passem sota el Puig dels Llops, ens
trobem que una esllavissada ens fa baixar uns metres.
Hi han posat una corda, per si de cas |
Ja desseguida arribem al
Coll del Bram. Aquí s’arriba també des de Sant Julià.
Al davant tenim el Grau Nou, per on pugem aprofitant l’escala
feta al 1952.
Una pujada, per fer 'el dit' de la capçalera d'aquesta pag.bloc. |
Abans s’havia d’anar cap a la dereta i anar a trobar el camí del
les Marrardes
El camí de les marrades vistes en un hivern |
Nosaltres hem vingut des dels Hostalets d'en Bas, tot seguin el camí ral I l'imatge que varem tenir, quasi a les mateixes dates,però en un altre any |
I fins més enllà, a L' Osca de Cabrera |
I la ruta, sense neu ----