EL PASTERAL-PUIGDAFROU-SANT GREGORI DEL TURONAL

EL PASTERAL- COLL DE GAVÀ- EL TIMBIRÍ- DÒLMEN DE COLLDEGRIA- COLL I TURÓ DE LA PALOMERA- PUIGDAFRAU- CAN SERRA DE TURONELL- SANT GREGORI DEL TURONAL- FONT DEL TURONAL-ELS AIGOLS- COLL DE NAFRÉ- PRESA DE SUSQUEDA

Inciem la sortida, des del Pasteral, afagant la pista a la dereta que va a can Riera.

A sota la carretera, que un dia 'es menjà' el carrilet

Estació del Pasteral

També una opció de fer-ho cap a l’esquerra, un camí avui marcat com a recorregut de les 5 pedreres, que passa per la cova del Pasteral i que nosaltres resseguirem de tornada.

Els nostres objectius de més

 Camí que trobarem al coll de Gavà. Seguim doncs la pista en lleugera pujada,volta la muntanya de Canet de banda del Ter, deixem algun trencants a la dereta avall. I quan arribem , sota l’evident coll de Gavà,

  la pista fa un gir de 180 graus, trobem un camí que s’enfila al coll, 

Venim d'allà i aquí el caminoi que agafem

Coll de Gavà

fem un petit tram del camí cap el Pasteral, fins que el deixem per pujar al Puig del Timbirí.

A dalt

Que es veu lluny!

Abans aquí sols hi habia un camí que anava a Lloret Salvatge

Ja retornats al camí i cap a la dereta arribem al ColldeGria.

Coll de Gria

Ens arribem al seu Dòlmen , a tocar.

Dolmen de Coll de Gria

El Pasteral

Seguim el camí cap al Coll de la Palomera, passant per alguna pedrera.

 la variant de la Cellera

Aqui veiem uns dels plafons posats, amb el recorregut de les pedreres

Quan arribem sota el coll, trobem l’ampla pista arreglada de nou de fa pocs mesos.

Arribem a la pista, que havia estat el camí de Girona a Vic

El coll de la Palomera

 Ja a coll pugem al repetidor que hi ha al sobre per arribar al Turó de la Palomera.

Just al turó hi ha aquesta torre de la línia elèctrica. i la carretera que varen fer de vespre

 Ara seguim la pista amunt, veiem a la dereta per sobre l’antic camí tallat que aniria cap a Vic. Aprofitem per a esmorzar, arraserats del vent. Ja més amunt tenim dues opcions per pujar al Puigdafrou,

 fem a l’esquerra,cap al Becdejovell, per a trobar una camí/drecera.

I cap a la dereta aniriem també cap a Vic

Si fessim cap ala dereta, també trobariem tallants de la pista que hi puja. 

I el turó de la Colomera, ai! de la Palomera, ja per sota

 Pujant, guanyem alçada i com a tal, veiem més territori.

El Far també s'ens comença a mostrar

Aquí trobem camí de veritat

Més amunt , trobem una zona verda densa, que és on queda la restes de la casa d’Afrou. Pujant travessem pistes de desboscar i és per aquí sobre quan trobem ja un camí més evident, que ens dura sota el PuigdAfrou. 

Puig d'Afrou

El Puig es força net de vegetació i aprofitem per a fruir del panorama que s’albira.

Això es manté obert, però fa uns anys al coll de sota era ben net

Guilleries...i a  l'esquerra Sant Miquel de Solterra

Molts de llocs es veuen des d'aquí

 el Ter té a una banda Les Guilleries i a l'altra banda cingles, Taverter,Rupit, El Far, i continuen separats, a Santa Brigida, Sant Roc de la Barroca i lúltim allà enrera  Roca Fesa. Ara ja ho sabeu

El nostre següent objectiu és el Puig de Sang Gregori del Turonal. Aquí ja es fa evident l’estassada, per a tenir net el lloc, ara bé,fa uns anyets ho era més.

Malauradament deixen les branques allà mateix sense esmicolar i dificultant el pas pel serrat i el camí, cosa que ens obliga a agafar la pista.

 Fent la serra del Turonell, arribem a can Serra, a la seva part oest,    hi ha l’ermita dedicada a sant Joaquim o Sant Josep .

Can Serra

         Aquí deixem a l’esquerra una opció per anar al coll de Nafré.

Enllà, vora l'ermita de Sant Josep o sant Joaquim, es baixa a Osor i al coll de Revell

Continuem encara pujant i quan quasi soms a dalt un pista herbada a l’esquerra, ens porta, a l’ermita de Sant Gregori, si continuem una mica més serem al lloc més alt, 

El cim, sols és net  aquí

la pista aquesta volta la muntanya. Així l'ermita és per sota on hi el vèrtex

Sortim de Sant Gregori-

La piramide feta pel doctor Vinyes

Feta al 1940-1941

 Feia al menys més de 60 i més anys , que l'anterior ermita era enrunada

La vista que hi ha, cap al sud, es va tapant

I des d'aquí dalt aprofito per a dedicar-vos: Bon Nadal !

I enllà sortim per anar a la Font del Turonal.

Aixó fet quan l'ermita. al 1941

Font del Turonal

                              Neixes dalt l'altura........-Montserrat Puig
Fa més de1000 anys que es parlava d'aquesta font

Continuem i trobem la pista que ve per l’altra banda, al lloc del Tornell, en front tenim un petit turó la Pedra Jugadora,

Això veiem des del Tornell

 continuem baixant per l’esquerra, i arribem a la casa de  els Aigols, a uns metres hi ha un dipòsit del foc.

Més avall si continuavem pel serrat arribariem a la casa dels Clascar. Aquí girem cap a l’esquerra. Dir que trobem una munió de pistes amb varies opcions, nosaltres volem arribar al coll de Nafré. Ja en un moment veiem una casa vora un turó, és el Clascar.

EL CLASCAR

 Tindrem un parell d’opcions per anar-hí.

Quan hem passat el sot del Clascar, passem sota el serrat de les Sepultures (Guerra Carlina? ). Tenim el Cerver per sota nostra. A partir d’aquí estariem al camí de Vic  Girona. I a més per una pista/carretera.

Aquí trobem el camí, girem a l'esquerra, cap a Vic

Arribem al Coll de Nafré. Tenim vora 2/4 de 4

Aprofitem per a dinar.

I per l’hora que és ¾ de 4, no veiem factible tornar pel Clascar, Serra de Vielles, etc. Així que decidim baixar cap al pantà i fer els 9 quilòmetres de la pressa a el Pasteral.  

Aquí, el camí del nord, l’han marcat per la carretera encimentada o emporlanda, i que aquests dies l’estan arreglant i eixamplant.  Nosaltres la deixem en el primer trencant a la dereta i ens en estalviem cap a la meitat del ciment. Ja mes avall trobem un trencant a la dereta que ens duria a Mas Torrent. Arribem al pantà de Susqueda i ja per quitrà fins la presa. Hi ha 14 o 15 quilòmetres a la presa  de Sau                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 

I ara també per asfalt, avall ,9 quilòmetres al Pasteral.Tenim 3/4 de 5. I quan portem poc més d’un quilòmetre dasfalt no desitjat,decidim,  erroniament, agafar un trencant a la dereta. Soms al Sot del Clascar, la principal, deixem la pista principal que s’en va a la dereta a la casa de Galobrans o Colobrans. Anem pujant i ja en un moment que la pista fa un gir a la dereta, la deixem(estem 150 metres per sota el Clascar) i baixem a buscar un altra, que be d’avall i la trobem just quan gira a l’esquerra, puja a trovar el camí vora la Serra de Vielles. Nosaltres, fem avall,ja es fosc, però amb lluna plena. Travessem el Ter,per ciment, i sortim a la carretera al lloc dels Xalets. I aquella carretera, feta per la presa vora el 1900, i que feliçment haviem deixat i que hem hagut de tornar a ella,  després de pujar 250 metres i fet 6 quilòmetres per sots.

Seguint la paret hi ha la presa del Pasteral, feta al 1900...

I ara amb 7 quilòmetres més de quitrà, soms a l’inici, és mig quart de nou del vespre.

La ruta-  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3761346