Sortim de Montnegre una mica abans d’arribar a l’església de
Santa Maria.
Agafem la pista on hi ha el rètol de Monells a peu.
L'últim tram coincideix, anada i tornada |
Arribem
a can Pujades o can Fabrelles, que ens queda per sobre.
I abans de passar tota la casa trenquem avall, també podiem fer
dos cents metres més per la pista i després girant cap a l’esquerra.
Baixant tenim aquesta vista. El Pla de les Bruixes i les Roques del Duc |
Anem baixant suaument fins que ja
definitivament ho fem fortament i així ho fem fins ser a la font.
Arribant a la font |
Era el camí que de Montnegre menava a la font Picant de Madremanya. Després de la
visita pertinent.
Les restes d'aquell edifici de les aigües que no reixí |
I la mateixa Font Picant, de Madremanya.
L’aigua és duia amb carro cap a Madremanya i amb camions per
Monells i Corçà, es duia al tren petit. I cap a Barcelona.
Sortim pel pontet de les Acacies.
Un pont de fusta |
Seguim el torrent per
damunt d’ell, més enllà arribem a una
pista, amb opcions, nosaltres l’agafem cap a la dereta i així travessem el pont
sobre el Rissec.
Més enllà quan l’ample pista feta cap al "2002 damunt del camí de carro"que va a Madremanya, s’enfila,
nosaltres seguim per la dereta.
La pista s'ha eixamplat per als camions dels bombers |
Abans de ser-hi, ja veiem can Vidal de Rissec, molí.
Ja l'hem passat. |
((ei! sabeu alló de Tirant lo Blanc. Doncs aquell cavaller: Vidal de Rissec, eh!))
Una mica més enllà girem i baixem per travessar a gual el
Rissec. Si continuavem arribariem amb més d'1 quilòmetre a Monells.I també a sant Sadurní
Comencem a pujar i quan portem un quilòmetre dos cents metres,
trobem una mica de paret a tocar i a l'esquerra.
Habia estat can Noguer.
I després trobem aixó |
Ara comencem a baixar i planejar
,
Mirant enrerera la Roca dels Nyerros |
ens dirigim cap al Puig de les Arques que envoltem per pujar-hi.
La Cista de l'Abel |
I enllà l'altre Puig de les Arques, baixarem i passarem vora can Follia |
Després de
veure la cista i vistes, refem el camí. I cap avall, a travessar el torrent de
Morolles, girem a la dereta, si continuavem
1 quilòmetre, sortiríem a la carretera de la Bisbal a Cassà. Quil. 15,2.
Pla de Banyeres.
Doncscap a la dereta i ens dirigim cap a can Follia de la
Muntanya, que havia esta propietat dels Follia/Alzina de Sant Sadurní.
Can Follia abans d'arribar-hi |
Afegeix la llegenda |
Ara pujarem decididament, travessarem una, dos i tres
vegades, el torrent, avui sec. Sortim al prat de Follia, on veiem una caseta
amb pou, que havia estat una sínia i després ve el prat de Sureda.
Passem per les restes del
que queda del que fou el gran suro de Follia.
El que queda i tombat |
Tallat, fa 40 anys, a causa de la línia que
va per sobre i feta fa 50 a., és de 110 Kv. i va des d'el Perelló a Palafrugell. Més enllà veiem el suro, i el passem a tocar , de Robert.
El Suro de Robert, creix 7 a o cm de perimetre a l'any |
Continuem amunt i passem per les restes de can Roure vell, o
can Coll?
Les restes enren ben tapades de terra o arbustos |
Han vingut de lluny, anglesos, ella arqueòloga i ell fuster banister |
Arribem al coll del Arn.
Aquí arribant al coll |
I una mica més enllà sota el puig
del Suro robat, que girem a l’esquerra i per sota can Pujades o can Fabrelles,
ara a la dereta, trobem el camí fet a la
sortida i fins l’inicí.
I fins aquí la sortida.
Peró:
El Quimet, l'Eloi i el Miquel |
Dos són de veritat.
I la ruta:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3968832