FORA DEL CAMÍ: MOIÀ-MOLI D'EN BROTONS-LA TOSCA-SANT PERE DE MARFÀ-MONISTROL I CALDERS

MOIÁ- SALT CANDELER- MOLÍ D'EN BROTONS- MARE DE DÉU DE LA TOSCA-SANT PERE DE MARFÀ- ELS GORGS BLAUS-MONISTROL DE CALDERS-SANT PERE MARTIR-BELLVEÍ-CALDERS

Sortim de Moià, passant vora el +++..

Anem vora la riera de Castellnou, voltant el Puig Sobirà. En aquest vessant, acinglerat.

Ens trobem per la dereta el GR.

Al fons la pista que seguirem

Allà hi ha el Salt Candeler.

Anem per pista, seguint la Serra de Montbrú. Deixem un trencant a l’esquerra que va cap a la Saleta i altres llocs.

Més enllà en una zona neta, i en un revolt pronunciat a l’esquerra, deixem la pista i fem a l’esquerra, passant un cable.

Aquí girem a l'esquerra avall

Anem baixant, en un moment veiem Sant Pere de Marfà, on anirem més tard,

fem dos revolts per perdre alçada i just abans del 3er, quan veiem l’ermita de la Tosca, allà al revolt fem camí cap al Moli de Brotons,


Aquí agafem el camí a l'esquerra

El primer que veiem és una resclosa , feta a posteriori

camí que va arran de paret.

EL MOLI D'EN BROTONS

Molí d'en Brotons

Ara fa 150 anys,7,8 d'Ocutbrede 1863, d'aquells terribles aiguats, que assoliren una bona part del país i també aquest molí

Desfem camí i arribem a l’ermita.

Mare de Déu de la Tosca

Mare de Déu de la Tosca

Ara seguim la Riera de Marfà. Veiem les restes del Molí de Marfà ,

passades aquesta travessem el riu, pel millor lloc.

I comencem a pujar i ho fem fins Marfà.

Hem d’anar per la dereta de la casa per arribar a l’ermita, però la porta-tanca, es ven barrada, per cloure els bestiari que hi ha a l’altra banda.

Aquesta , porta està fen fermada

Així que com d’altres, anem per l’altra banda i passat un filat, fem un no camí improvisat per sota, que ens porta al camp i després de passar novament el filat i pel mig d’aquelles vaques que

no ens treuen l'ull de sobre, jo no podria corre si calgués i amb aquelles llam de banyes! sense dir-ne res, arribem a l’ermita.

Sant Pere de Marfà

Sant Pere de Marfà

I tant fàcil fora travessant aquella tanca.

I a dins hi han gallines. Desfem aquest ‘camí ‘. I ara seguim per una bonica pista dins de bosc.
Per saber-ne més-

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/08/el-secret-de-marf.html

Arribem al coll de la Datzira, allà davant , les cases. I aquí arriba el GR-3.

Aquí m'esperaré 3/4 d'hora. Continuarem cap a l'esquerra

>>>

Re: Història tràgica de la Datzira (Puntuació 0)
per Anònim el Dilluns, 15 maig a les 15:43:11

Els Datzira de Marfà són avantpasats meus poc investigats fins ara, i també de la meva dona. Tinc una Elisabet Datzira que casa el 1646 amb Joan Matarrodona, de Mura, hereu. Una Maria Datzira, muller de Miquel Pujades de Castellterçol que té una filla es casa el 1798 amb un Josep Valls. Aquesta és per ara tota la informació que tinc sobre els Datzira de Marfà.

A-

http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=341

<<<<<<

Passem sota can Xei

can Xei

Més enllà pasem a tocar una barraca, a l'esquerra

I després trobem una font urbanitzada que no raja

Ara seguim la Riera de la Golarda. Anem per sobre fins que la baixarem a trobar. Just allà un trencant puja a les cases de la Coma i ermita d ela Mare de Déu del Consol, per allà passa el Gr-177 que de Calders va a Moià, aquesta és una opció que escurçaria la sortida.

(el senyal vermell és de la 18nº Marxa d'Or de 59 qm- deSant Llorenç Savalls

Ara pujarem per passar per damunt els Gorgs Blaus, millor vista si mirem enrere.

Poc després la pista arreglada, trobem el +++, per sobre nostre i després l’asfalt que ens porta a Monistrol de Calders.

Si no volem pujar al poble, seguim la carretera i passat el pont de Sant Joan, la deixem.

Per dins trobem senyalitzacions

Pugem per un carrer que duu a unes cases

Monistrol de Calders

i que més amunt deixem per a enfilar-nos per camí.

Veiem les muntanyes de la Molina al fons

Arribant a un pla, trobem un camí a la dereta que seguim.

Soms a Sant Pere Màrtir.

Aquí s’ajunten els GR3 i el 177

I de per allà rera hem vingut

Ara anem baixant i ho farem fortament quan arribem a la casa Gran de Bellveí.

casa Gran de Bellveí

Sortim travessant pel mig del gran camp .

Una pista entre camps, que al google surt bosc

I en un revolt deixem el Gr-177 i anem per la dereta, primer pista i després camí. El Gr va per l’altra bnada del torrent.

Arribem a sota del Castell de Calders,

És que fa un bon enerenou, deu metres de salt +-

Aquest cartell indica al castell, ertc

per pujar, es fa per l’altra banda, que nosaltres deixarem més enllà. Pugem cap a Calders.

El castell era per sota el poble

Arribem per la carretera que ve de Monistrol, 2 hores i 15 minuts, hem estat, després de passar-hi

Son ¾ de 4. A dinar toca.

La ruta-

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5422918

________________________________________________________________________________________

-De Calders a Moià per carretera

A Calders el rètol de la ruta senyalitzada GR-177 cap a Moià, posa 19 quilòmetres.

Per carretera no arriba als 10. Tenim ¼ de 5. Jo decideixo anar per carretera, anar per les muntanyes, vol dir que arribarem a Moià, de nit. Però la carretera també és prou dura

Hi haurà bus avui ? Tant de bo. Sortint hi ha la parada de bus.

Però avui no n’hi ha. M’ho miro i remiro

Sortint del ultimes cases, deixo la carretera. Camí a Trullars i el de Moià. Un troç enllà el deixo, entro als camps, seguint una pista...Surto de nou a al carretera, estalviant 1,5 qm., encara que en faig més tros.

Aquesta carretera, que era la 141, encara hi passen força vehicles

El punt més alt és a 720 metres, per la muntanya és a 729 metres.

Paasó per l'antic hostal de la Grossa

http://hostals.blogspot.com.es/2009/12/lhostal-de-la-grossa-moia.html

Passat l'hostal desitjo que s'acabi la pujada, bé ho sembla . Arribo a 670 metres

Però, baixar per continuar pujant. La Moretona, a la casa de la dereta hi tenien el pou.
Allà al fons trobaria una llarga recta que semblava que no l'acabaria, i esclar toto pujant

I per fi vaig veure això, el punt més-720 metres- alt I allà baix Moià