XUP, XUUUP, EL TREEEEEENN
Joan Benet
El tren que ara
tenim tant bandejat, tan oblidat, en altres temps va suposar una llibertat…per
aquells pobles perduts en algun lloc, un obrir-se al mon per aquella gent que
tingueren la sort de estar al lloc escollit per posar aquells rails per on
passarien aquelles màquines de fum amb els vagons que farien servir per a
marxar del poble, del país. A aquella Vall Fosca de la Baronía, havia arribat la llum
- La Cronstrucció
Si els constructors de la línia
de Sant Joan i Ogassa haguessin fet un estudi del carbó d’Ogassa, aquesta línia
no s’hagués fet, ja que el carbó poc i
de mala qualitat, va fer que la finalitat del tren fos un fracàs total
El tren s’havia
projectat a partir del tren de Barcelona a les mines d’Ogassa i que també hauria
d’haver travessat cap a Prats de Molló i Perpinyà. A aquest ramal anomenat
després el Transpirinenc abans d’arribar a Planoles , a les Roques Blanques, havia d'haver passat a l’altra banda per sota la carretera, pero la por dels
militars a una possible invasió, feu que a més per on va i així poguer ser
atacat des de la carretera si calgués amb els conseqüents problemes per la
inestabilitat del terreny, i no sols això si no que els militars aprovaren que
la via fos més ample que la
Europea, per a dificultar les invasions, Això va suposar que
la maquinaria fos més cara en haver d’adaptar-la.
El 18 d’Agost de 1904 els governs
Francès i Espanyol signaren l’acord definitiu per a la construcció del Transpirinenc
entre Ripoll i Ax dels Termes
La construcció de
la via es dividí en trams.El tram entre el riu Rigard i Espinosa, costà : 1.690.289,00 pessetes i
començà a fer-se a finals de
1913 .
Al viaducte de
les Casetes, l’alçada del pont es la mateixa de la part soterrada.
. Els carreus de
l’escaire, es feien a Toses, i eren
baixats amb carretes pels traginers .El carreus normals es feien a Planoles, on hi ha el magatzem.,
els treballadors cobraven 1 pesseta al dia. Els murs de contenció eren
construïts per italians ‘que hi tenien la mà trencada’ en aquest tipus de
feina.
El Sr. Jaume Pous
(+1953)compra can Navarro,damunt can Renegat, per fer negoci a la construcció de la
via, però no s’aveníren i així allà la via fa una corba que la separa de la casa. el Sr pous perdé uns quants calés.
Veiem cal Navarro, ja cobert d'arbustos, al costat del camp i a l'esquerra
 |
| Cal Navarro |
 |
| Cal Navarro |
D’Espinosa a
Toses, es va adjudicar vora els 3.000.000 de pessetes.En aquest tram hi ha el
túnel del ‘ cargol’. Túnel dificultós en fer-ho. I així passà que un dels
responsables( un per cada banda) pensant que s’havien equivocat i que no es trobarien, es tragué la vida. Si hagués esperat un parell de dies, no li hagués
calgut, ja que es varen trobar correctament.
12 de Juliol de 1922. S’obria el tram Ribes de Freser a La Molina, quedant obert fins
Puigcerdà el 13 d’Octubre del mateix any.
El 1928
fou publicat un decret que ordenava reconvertir la via a ample europeu des de
Barcelona, però l’adveniment de la 2na República, el 1931,amb altres idees ferroviàries, que no tenia en cartera aquest fet, feu que és perdés una
magnifica ocasió per a fer-ho.
Al 1971 i més al 1974, es començaren a canviar alguns rails
i travesses més defectuoses. El problema va ser que allò que se posava era
enretirat d’altres línies i era un material defectuós.
Les últimes obres fetes aquest anys de 2006 a 2009 en epoques
estivals que suposaren la renovació total de la infraestructura,, fan pensar que
un dia es pugui muntar l’amplada europea. Però havent-hi posat forces
travesses de fusta, dificultarà la feina quan arribi.
Al 2009 es fan unes obre de reforçament en el terreny
,al molí d’en Salomó, una mica més avall del pont de ferro, on el tren te una
limitació de 20. Es feren les primeres obres serioses en aquest tram que clamava
al cel
-L’Estació
Un altra fet va
ser les propostes d’on posar l’estació, cosa que hagués condicionada la via.Una
era a el Cornet, on hi han els Maristes ,un entremig de Planoles i Nevà, però
quedava massa lluny de Planoles . Una segona proposta era fer-la a la Serreta, Planès, i que
evitaria fer el túnel de caragol, però la rampa va ser un impediment.I l’última
era fer-la al lloc on és.Encara que es feu al terme de Planès de Rigard, se li
va posar el nom de Planoles, que era el poble més gran.. A l’estació tan avall,
s’arriva baixant pel canaró del Greix que de tornada s’havia de pujar i que
anys més tard (1954 ?) fou esgraonat amb pedra de Figueres
L’estació es féu
al 1923
Al 2004, es refé la
teulada
Al juny de 2005
s’aixecava l’andana, per adequar-la al nivell del tren, però fins les obres del 2008 no s’adequaren les sortides
laterals per facilitar el pas a la gent.
I
l’últim dia de maig de 2008, aprofitant el tall de la via per obres ,65 anys
després, ja no es vengueren bitllets. L’existència de l’estació havia deixat de
tenir raó de ser-hi
-El Tren
Cap a Toses, xup xup xupxup, cap a Toses, xup xup xupxup
Així sonaven les primeres màquines de fum, quan
pujaven cap amunt
El 1929
s’electrificà la línia Ripoll-Puigcedà a 1500v.S’havia de fer a 3000v. però a
Ripoll, eren 1500, i al tram fronterer, també, per la qual cosa es decidiren
els 1500v. c.c. A les hores començaren a funcionar les màquines anomenades
1000, que substituíren les màquines de fum en el servei comercial. Les de fum
encara continuaren per a treballs fins els anys 50.
( Per a les
construcció de le 1000, havien d’acomplir :
a) En la direcció Ripoll
a Puigcerdá:
Tren
|
Temps de marxa
|
Aturades
|
Total
|
Rápido
|
1 h, 22 minuts
|
14 minuts
|
1 h, 36 minuts
|
Correo
|
1 h, 35 minuts
|
39 minuts
|
2 h, 14 minuts
|
Mixto
|
1 h, 52 minuts
|
1 h, 21 minuts
|
3 h, 13 minuts
|
Mercancías
|
2 h, 37 minuts
|
1 h, 58 minuts
|
4 h, 25 minuts
|
b) En la direcció
Puigcerdá a Ripoll:
Tren
|
Temps de marxa
|
Aturades
|
Total
|
Rápido
|
1 h, 17 minutos
|
11 minuts
|
1 h, 28 minuts
|
Correo
|
1 h , 28 minuts
|
28 minuts
|
1 h, 56 minuts
|
Mixto
|
1 h, 23 minuts
|
48 minuts
|
2 h, 31 minuts
|
Els vagons que
duien també les de fum, eren de fusta ripus‘Costa’ amb un balconet als extrems i era
per on s’entrava, també hi havia el “water”. Els seients també eren de fusta.
Aquests vagons eren divertits al mateix temps que un perill com aquella
vegada,hivern/primavera, 1973 ,?, un col.legi, uns nois jugant i una noia
que cau ...,era a les envistes de
l’estació de Manlleu (?). El 2 de juny de 1973 va ser l’útim dia de circulació
dels “costa”. Aquests vagons vare ser substituïts per uns de metàl·lics compartimentats i naturalment sense
balconets.
El 26 de Setembre
de 1982 va ser el fi dels viatges regulars de les 1000. Era el primer tren que
sortia de Ripoll i arribava a les 8 tocades a Puigcerdà. Per tornar-se'n 12 hores
després. Encara continuaren uns anys per a treballs i com a lleva-neus..
Les màquines que es dugueren a Museus, Es salvaren, Però les dues que es deixaren a Ripoll, sense cap mena de protecció, no se sap quina fi tindran
 |
| Can Tunis |
Aquí la podem veure restaurada per ARMF de Lleida.Al 2003. Al final amb el seu so caraterístic
Els trens “pinguïns” o trens blancs, començaren a la meitat dels anys 40 , foren
les primeres unitats de tren com a tal (UT-300)Unitat de Tren, i com els que
funcionen avui, tenien el motor o motors als mateix vago (cotxe). Donaren servei fins el 1965 (15-10-1965)
en que es posaren els 3000 volts.Això suposà la construcció del nou edifici
transformador.
Aleshores
començaren a circular “les suïsses” 800 i 700 (UT-437 i UT-438,a partir de 1971
quan es varen unificar els noms dels trens sota una norma europea) . Uns mesos abans funcionaven a
1500 v. tenint la meitat de potencia .
Estigueren en aquesta via fins el 2 de
Setembre de 1992 (27 anys)
Can Tunis, era l'aparcament dels trens quan hi havia encara cotxes, wagons. La foto de1989
Aquí les veiem amb els seus colors originals.
 |
| Can Tunís |
 |
| Bitllet Barcelona-Planoles |
Al 1982 Renfe va
fer algunes millores, entre elles, es va posar fluorescents, hi havien
bombetes, etc però la més vistosa va ser els nous colors: groc-blau, la qual
cosa va fer pensar a alguns que eren tren nous. També es va millorar la
calefacció, aquella que de vegades s’havia de dir al revisor que la baixes , ja
que escalfava massa.
Estigueren en
aquesta via fins el 2 de Setembre de
1992 (27 anys)
Al dia següent,3
de Setembre, començaven a circular les unitats “440”, que havien començat el
1974, les unitats que vingueren aquí eren de vora el 1985. Eren unes unitats
que havien tingut molt d’èxit, en rendiment i comoditat. Però varem haver
d’esperar 5 anys al 1997 perquè es possesin un seients més còmodes, ja que eren
trens de rodalies. A l’agost de 2006 algunes 440 portaven finestres continues i
amb aire condicionat.
Varen ser-hi fins
el 14 de Juny del 2009.Aquestes unitats i les substitutes UT-447,que començaren
a rodar el divendres 8 de Novembre del
2008, és material procedent d’altres
línies.I la 447, també amb seients de
rodalies, hem d’esperar que en no gaire temps, també s’hi posin un seients més
adients i gracies a les protestes hagudes.
Al Setembre de 1987
–Un nou tren el Pullman Cerdanya-Tren amb màquina i 2-3 cotxes.No s’aturava
però si ho feia a Ribes.
(Es veu la casseta del pas a nivell)
El preu del bitllet era un 10% més car. Al començament hi pujava força gent que amb el temps va anar a menys. Això i el desgast inusual dels rails a causa de tenir unes rodes més grosses , va provocà que hi haguessin més descarrilaments a les ‘suïsses’
.Tot això va fer que sols
circulés fins el 25 d’Agost de 1992-varen ser a vora de 4 anys de funcionament-
 |
| Pullman Cerdanya |
El preu del bitllet era un 10% més car. Al començament hi pujava força gent que amb el temps va anar a menys. Això i el desgast inusual dels rails a causa de tenir unes rodes més grosses , va provocà que hi haguessin més descarrilaments a les ‘suïsses’
 |
| Tren descarrilat |
 |
| Planoles 1991 |
--1986 Es va posar en funcionament el tren de la Neu-Barcelona-La Molina. Sortia millor
comprar el bitllet+ neu a Barcelona, que sortint de Planoles. I així continua.
----- el ‘Correu’,
nom que popularment persistí, en els horaris.Tren que duia el correu. Pujava a quarts de 12, fins i tot
després que plegués al Març/Abril de 1991
, en fer-se per carretera
 |
| Tren Transpirinenc |
Una foto d'un hivern,196x després de baixar del tren, probablement el correu
.
LES BRIGADES
LES BRIGADES
A Planoles hi havia gent que trevallava a les vies. Formaven brigades de 4 persones, que resseguien la via cap a munt . Feien net de fullam, branques, per que no entressin a les finestres obertes del tren.
També supervisaven l'estat de les travesses i vies i el túnels.
La foto del 1990, ens mostra els 2 últims integrants que tingué la brigada de Planoles.
Eren temps en que ja n o hi havia tant de manteniment arbori. I al tren els viatgers havien d'anar amb comte en treure el cap per la finestra.
També supervisaven l'estat de les travesses i vies i el túnels.
 |
| l'última brigada |
Eren temps en que ja n o hi havia tant de manteniment arbori. I al tren els viatgers havien d'anar amb comte en treure el cap per la finestra.
HORARIS
Al començament pujava un tren al matí i un altra a la tarda
i tanmateix de baixada
1935- Pujada
11,46(correu) i 17,44. Baixada
10,12 i 16,53 (correu)
-----1936- Pujava el correu a les 11,40 i s’entornava a les
16 h. 37 min. També pujava un tren a les 17,54, que sortia de Ripoll a les
17,15 i tornava a les 10,12 del dia següent i a Ripoll a les 10,50 enllaçava
amb el ràpid ,que sortia de Sant Joan de les Abadesses, a les 10 55, arribant a
Barcelona/Nord a la 1.
A mitjans dels anys 40, amb la incorporació de nous trens
UT-300, començaren a haver-hi més circulacions
--Fins els anys 40 hi havien 4 trens amunt i 4 avall : un
ràpid, un lleuger un exprès i un onminbús(correu) . Els ràpids
no s’aturaven a Planoles. Pujava el correu a les 12h 41 min. i un lleuger
a la tarda a les 19 hores 41 minuts.. De baixada un lleuger a les 7.05 i el correu a les 17,03..
3 hores 45 minuts i 4 hores i quart de temps a Barcelona. Els omnibús
finalitzaven a l’estació del Nord. I els seients eren de 2na i 3ª
--Al 1943 el bitllet de Planoles a Ripoll, costava 3,10
pessetes.I sortint de Ripoll a les 10.45 a Planoles hi era a les 11.28. Eren i son
20 quilòmetres 200 metres
---1947 de 4 trens que hi passaven amunt i avall sols
s’aturaven 2. Al matí ,el que sortia de Barcelona-Nord a les 8:15 hi passava a 1 quart i ½ de la 1. era un ‘tren Omnibús’. I a la tarda
el que sortia de Barcelona-Plaça Catalunya a les 4, hi passava a 2/4 i 10 de 8
del vespre i era un ‘ tren Lleuger ‘.
Però no s’aturaven l’Express que passava a 2/4 de 9 i el Ràpid que passava 10 minuts després de les
4 de la tarda
I de baixada
Als any
50 hi hagueren més trens- de 5 trens, era el
ràpid que no s’aturava. Però aquí ja tenim .que si ho feia a més a més el
primer tren que pujava,un mercaderies de treball, i que sortia de Ripoll a les
5,10.-Planoles a les 7,13 i arrivaba a Puigcerdà a les 9,25.El retorn era
Puigcerdà 7,25, Planoles, 9,50 i Ripoll 11,16. Aquest tren el duia una màquina 1000 (verdes) a les que
al 1965 s’els adapta la presa de corrent per a treballar a 3000 v. Funcionaren
fins el setembre de 1982, essent aleshores
el primer tren a pujar i l’últim
a baixar. Quedaren les màquines per a fer trens de treball i també de lleva-neus.
La resta pujaven a
les 8,46 -10,45 -13,03 i 19,52
i a les 7,12 - 13,43- 16,58 i
19,22- Dos trens no s’aturaven pujant ni baixant
 |
| Estació de Planoles |
Un creuament del “Correu” poc temps abans de que
les ‘Suïses’ fossin substituïdes per les UT-440
Al 1955 de 5 trens, era el ràpid que no s’aturava. Però aquí
ja tenim .que si ho feia a més a més el primer tren que pujava,un mercaderies
de treball,
I i que sortia de Ripoll a les 5,10.-Planoles a les 7,13 i
arribava a Puigcerdà a les 9,25.
El retorn era Puigcedà 7,25, Planoles, 9,50 i Ripoll 11,16.
I als ays 60 ja es començaren a configurar els horaris que
ja fa anys tenim. Pujada 3 trens al matí i 3 a la tarda i també de baixada. També teniem
el tren de mercareries o treballadors que sortia de Ripoll , era le primer tren
que pujava i s’en tornava al capvespre, passant per Planoles cap a les 9 del
vespre. També als anys 60 augmentaren en gran manera els excursionistes, que
tornaven en diumenge ,basicament amb el tren de quarts de 6 de la tarda,un tren
ben atapeït, ja que com a molt hi havia 3 wagons i la gent quan més avall més
havi de seure a les plataformes, de vegades deixaven entrar als forgons que
duien per a paquets. Els grups d’excursionistes solien dur una guitarra, que al
tren feien anar acompanyant les cançons que solien cantar per a fer el viatge
més amé.
Era també vergonyós , que el dia del Mercat del Ram de Vic,
amb força gent gent que hi baixava amb el tren de les 9, que Renfe sols poses 2
wagons. I amb tota la gent que anava pujant s’havia d’encabir com fos.
Naturalment, el revisador no passava.
Al anys 70, meitat enllà, “les suïses” començaven a tenir
problemes mecànics. Per exemple per a baixar a Barcelona quan anaven plens, els
diumenges, podien estar de 5 a 6 hores
--2010-El dilluns 6 de Setembre de 2010 es posà un nou semidirecte que sortint de Puigcerdà a les
6,20, amb aturades a Ripoll i Vic , arriba
oficialment a les 8’05 a Sant Andreu Arenal. Un tren que naturalment no
s’atura a Planoles
BITLLETS
Fins els anys 60
el bitllet era de cartró amb un forat al mig
1970 i
1980 , durant aqueste decades enren de catró groc
1990-Al
anys 90 eren amb paper groc
Al gener de 1999 de Planoles a Ripoll costava 300 pessetes
A Juliol de 2011
els preus dels bitllets actualment son : a Ripoll-1,65 € i a Barcelona 8,25 €
SUMINISTRAMENT ELECTRIC
Al 1929 se
electrificà la linia amb 1500 v continuus
Al tren se li va fer una nova linia de suministrament de tensió, al 1941
El 1965 es va fer
la nova central que adapta el corrent de la linea als 3000v i amb 3000 kw de
potència, per als nous trens suïsos
I el 2006 S’amplia un 75 % la potencia. Que passà dels 3000Kw a 5250 Kw per als futurs
trens 447, que son els que hi ha hores d’ara
Al 2006-7 canviaren els pals i catenaria al
tram de l’estació.
-La Seguretat
Primerament es
feu servir el Bloquei telèfònic , en que es comuniquen els caps d’estació
adjuntes, per imformar de via lliure i la sortida del tren .
Els trens automotors ja portaven un pedal de
seguretat “home mort”, que el maquinista havia d’anar prement cada vegada que
escolatava un xiulet i en cas de no fer-ho el tren s’aturava. Actualment els trens detecten
els senyals i actuan en conseqüència, a més de la comunicació amb el centre de
control o l’estació propera
El 15 de Novembre
de 1988 havia entrat en servei el control automàtic,centralitzat, entre
Montcada i Vic
Al gener de 2005
la nova empresa ADIF es feia càrreg de les infraestructures,Renfe pasava a ser
una operadora i actualment és l’única que porta viatgers, però no així mercaderies
Juny
2005-S’adjudicava a l’empresa Bomabardier per 16.500.000 €
l’instalació,a fer durant 2 anys, d’un sitema de seguretat d’última generació
entre Vic i Puigcerdà. Senyalitazció, enclavamnets, detecció de tren .etc.L’estiu
de 2006 arribava a Planoles
Pas a
nivell
Inicialment, hi
havia una petita casa de planta, per a vivenda del sobrestant a costat d’una
caseta carbonera. A l’altra banda, sols hi habiv el camí carreter que havien
obert per fer el pont de les Casetes i el camí que marxava cap a Nevà. Va
ser a mitjants dels 60, quan s’obri la
carretera a Nevà, que després es va posar un guarda – barreres, que feia servir la casa després a l’altra banda de la via es posà una
petita caseta de fusta. Primer s’aturaven els passant obrint un drap vermell
envolicat en un mànec. Després manualment es feien servir unes cadenes per a
barrar el pas quan havia de passar algun
tren. Al 1974 ? es tirà la casa a terra aprofitant unes obres a la via. També
primerament tenien una caseta amb pis, encara hi és, davant estació que era per
fer el canvi d’agulles i d’una manera , mes tard també per tancar el pas a
nivell, Estigué activa fins mitjans dels
80
Al 1998 – 1999 es
posava el p.a n. automàtic, governat pel tren, al mateix temps que un centraleta de control de canvi d’agulles
es posava a l’estació.
Fins que al 2007
entrava en funcionament un sistema d’última generació i manat des de Barcelona
Al 2008 es començava la construcció d’un pas superior per a vehicles, d’uns
dos-cents cinquanta metres de longitud, i un pas inferior per a vianants, d’uns
deu metres de llargada i dos metres i mig d’amplada. Tot amb un valor superior als 2.000.000 d’ €
Dilluns 1 de Novembre-Tots Sants- de 2010, entrà
en funcionament el pas superior, quedant anul.lat els pas a nivell 45 anys
actiu
Dissabte 16 d’Abril de 2011,s’obria els pas de
vianants per sota.
 |
| Caseta del pas a nivell |
El Ràpid
el Correu…..el Pont
Noms amb història-
Potser dels noms més anomenats, era el del pont el que més
EL PONT DE FERRO
Va ser l’última peça d’aquell trencaclosques. El 16 d’agost
de 1920 s’adjudicava les obres del tram metàl·lic en el pont sobre el riu Rigart per 290.521,63 pts.
Les peces eren fetes al 1850. Encara que potser no totes
I un pont únic ja
que el pont és recte i la via fa corba
en ell. Un pont molt retratar des de la carretera
 |
| El tren correu |
Les històries locals
-Pont de la
Baleta (Valeta?)- A tocar el pont de la carretera de Nevà. La
dona duia un feix de branques,baixava per la via, ja baixava el tren i com era un mica sorda no
el sentí ni els xiulets fins que el
tingué a tocar aleshores es girà i el feix tocà el tren,la qual cosa la
desequilibrà, fent que caigués del pont i perdés la vida. Això passava els
primer anys del tren
-A començament dels anys 30, metre que un tren
feia maniobres a Toses , un vagó va
tirar avall amb un home al damunt, més amunt de Planoles el van posar travesses
però se les va saltar i va ser sortint de l’estació de Planoles que amb algun
ferro el varen fer descarrilar. L ’home que anava sobre, no va pendre mal.
-A començament dels anys 40
pujava un tren de mercaderies
i al túnel del caragol van deixar els 2 últims vagons falcats, ja que tenia
problemes per continuar.
Una vegada a l’estació de Sant Cristòfol de Toses
la màquina tornà a cercar els dos vagons i
es trobà que no hi eren, s’ha havien desfacalt
i els trobaren volcats més avall de Fornells després del 1er túnel on hi
hà una mica de revolt. Un vagó portava
sucre la qual cosa va ser un regal que aprofitaren els treballadors que
a aquesta zona eren 10, i també la gent dels pobles per a collir-ne'n.
 |
| Entrada al Túnel del cargol |
Una vegada a l’estació de Sant Cristòfol de Toses
 |
| Estació de Toses |
-
Pere Valldaura (+2010),de ca l’Esquirol, va treballar una temporada a començaments dels 50, a la via fent reforçament
dels pals que soporten la catenaria, ja que la base no era prou ferma, 4 o 5
persones treballaven fent el buidatge dels
voltants de la base i ells des d’el tren format amb una màquina
a vapor i 3 vagons: ciment, pasterada i ?...., anaven omplint. Una
vegada, el titular de la màquina ,que feia vacances, la va deixar a càrrec del
Pedro, que duia una elèctrica Alstom. A Fornells varen tenir un problema ,que
no s’aturava i ........ va enviar a ell a un altra vagó i amb els volant de
frenar els vagons varen poder aturar el tren a les envistes d’Espinosa.
L'estació de Toses, tancà el 1990
 |
| Pere Valldaura |
Accidents
Encara que no
passà en aquest tram, en el que solia haver problemes de catenaria i
descarrilaments, el divendres 7 de Desembre de 1979- El conductor del tren a
Vic pujant va veure com el tren s’autarava, per manca de suministre de
tensió, 300 metres abans de
l’estació de les Franqueses. Pocs minuts després veia com un tren descontrolat
sortia d’aquell revolt al sortint de l’estació.. Aquest va ser l’acccident més
greu del suïsos i afentint-hi una mala gestió. Durant més d’un any va haver.hi
un troç d’un vagó , al pati del taller de vehicles. Avui hi han pisos
Les
reivindicacions
- A finals dels 70 i començaments dels anys 80
els vehicles de carretera varen començar a ser més populars, això feu que
lla gent s’oblidès del tren. Va começar
una devallada
-Al 1985 el
Govern espanyol, havia de deicidir el tancament de linies. I aquesta tenia tots
el números . Així el 1984 hagué una manifestació a l’entrada de Ripoll en
contra del fet. D’aquí la major part de la gent que hi anà, no agafava el tren,
però sabien que sense el tren Planoles nos seria com a tal..
També les
institucions feien presió i potser amb tot plegat va fer que es poguès salvar. Potser va ajudar perquè era una linia
internacioal ?
-Al 1988 en projectar la substitució de les relacions de
Barcelona amb Suïssa per nous trens. Va
haver-hi la possibilitat de que ells 2 trens Talgo III, que feien el trajecte,
passessin a fer el trajectet Barcelona-París, passant per Puigcerdà. Per això
Renfe feu pujar un talgo pendular el 9
de març de 1987.Però l’estat de la linia i en ésser de via única, feu tombar la
decissió.
El 18 de Setembre de 2004, el que
a les hores era President de la
Generalitat: Sr. Paqual Maragall feu un viatge de suport, des
de Ripoll a Puigcerdà
1994- Organitzat
per un sindicat i recolzat per associacions. el 17 de desembre del 1994 , es va
fer pujar un Talgo III entre
Barcelona i La Tor
de Querol, per a demostrar que podia passar.
I així a la decada del 1990, les ‘amenaces’ continuaven. Al
juliol de 1980, s’havia tancat de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses.100 anys
després de la seva inauguració. I havien prous números per tancar el
Transprinienc, o tota la linia fins Barcelona o com a molt deixar-la fins a Vic.
Al 1997- Es
canvia la via entre Ripoll-Campevanol i Alp-Puigcerdà. També era una via
reciclada però aquesta ja era de 55 quilos. Tot feia pensar que es canviaria
tota la línia, però no fou així.
Semblava que ho farien a tot el tram del Transpirinenc, però no fou
així.
Però al 2004 començaven unes obres de millora entre Torellò
i Vic i ens toca la grossa quan al 2007 comeneçaven les obres, que habien de
canviar tota la línia del Transpirinenc i reforçar les infractutures. Varen ser
més de 20 anys de por i esperança. D’altres no varen tenir tanta sort.
Però:
Al 2009-Vic Puigcerdà 419.000 viatgers i Vic l’Hospitalet
5.972.000
>>>2011-La Ley de Economía Sostenible (LES), de 4 de marzo de 2011---las
subvenciones deben ir estrictamente vinculadas a la prestación del servicio de
interés público i se daran las subvenciones específicamente por zonas
geográficas, enlloc de donar-les a tota la ‘a la totalidad de los servicios de
Cercanías’no se especifica si el nivel de declaración del servicio de interés
público es por trenes concretos, o líneas/corredores de transporte.<<<
 |
| Josep María Perez |
La nota-
El Cap d’estació que va estar entre el 1966
al 1971, va posar un porró gran, pels que volguessin i poguessin aixecar-ho
amb un ma, podrien beure vi
F: Josep María
Perez - 1971
El cap
d’estació al començament, ho era per tot
el dia i vivia a la mateixa estació. A començament dels 80 ja hi havia més
d’un per emplenar els torns (matí i
tarda ) i així fins el setembre de 2001, en que queda un de sol. A partir de
les hores i per manca de personal, l’estació restava foça
temps tancada, fins que és tanca definitivament al 2008
 |
| Carlos Herrera |
Quan el cap d'estació es quedà sol. Havia de fer els canvis desviaments manuals, a més a més.
 |
| Tren Planoles . 2018 |
 |
| Pas a Nivell al 2018 |
 |
| Estació de Planoles |
Fà 100 anys que és començava a treballar al túnel de
Toses,1911. Fou la primera obra del transpirinenc finalitzada al 1919
 |
| Túnel de Toses |
VA PASSAR- A començaments dels 196x- Baixava amb la mare, a Ribes o Ripoll, no se
I passat el pont de ferro, entre els dos túnels següents, hi ha un pontet i el varem haver de travessar, perquè el tren blanc s-300, s'havia espatllat. el pont era ben glaçat i allà un altre tren, tipus costa, en es esperaven
I en el record del 1991
S’iniciava
la construcció de la casa de les Punxes, la qual cosa suposà l’eixamplament del
carrer sota l’església.
Es
feia el primer carrer, de baix, de la urbanització de la Colomina de Baix
Els
nous amos de Cal Sadurnií iniciaven la recuperació de la casa
començant per la teulada
____________________________________________
Joan Benet F Al programa de Festa Major de Planoles
Juliol
2011
i afegits el 2018,2019
I els afectats per la construcció
Estació d'Aigûes de Ribes
i afegits el 2018,2019
I els afectats per la construcció
Torrent de la Creu de Sant Vicenç
Hereus de Felip Pous Bernadas
Josep Pujol
PONT DE FERRO - EL RIGARD
Barranc de l’oncle Manel (Torrent del Solà, de
les Jagudes)
Pere Coll Espinet
Camí ral
Hereus de Felip Pous Bernadas
Dionis Surroca Abel
Camí ral
Hereus de Felip Pous Bernadas
Josep Pujol Peiris
Dionis Surroca Abel
Valentí Cosp Pous
Antoni Pous Puig
Josep Dunyac Ribas
Hereus de Felip Pous Bernadas
Cami ral
Joan Riu Surroca
Carrer i camí ral a les Casetes(fou fet el pas superior)
Dionis Surroca Abel
Hereus de Vicenç Pujol Puig
Bonaventura Pujol
Josep Pujo Peiris
Josep
Dunyac Ribas
Jaume
Bonfill Roca
Torrent
de Cruells (viaducte)
Hereus de Felip Pous Bernadas
Comunal
Hereus d’Antoni Cabanas Bergés
Pas ramader ( camí del Peixó)?
Hereus de Raimunda Bonada Bonada
Hereus de Raimunda Dalmau Pellicer
Hereus de Raimunda Bonada Bonada
Francesc Bonfill Martí
Miquel
Lloret Perera
Francesc d’A. Vilar Surroca
Hereus de Ramon Dalmau
Joan Espinet Bonada
Hereus de
Guillem Coll Morer
Camí del Molí ( Ferent un
pas superior)
Josep Pujol Peiris
Fracesc Peiris Fosas
Hereus de Vicenç Heras Vilar
Climent Sadurní Corcony
Francesc d’A. Vilar Surroca
Riu de Planés
Estació a Planés
Joan Adam
Morera
Joan Morer
de Josep Clara Resplandís
VA PASSAR
Era el 196x, recordo que baixava amb tren amb la mare. I al pontet, entre dos túnels, passat el pont de ferro, el tren aturat, varen haver de baixar i travessar el pontet, era hivern i havia gel. Varem agafar un altra tren, perquè el nostre s'havia espatllat
--------
Entre el Pont de Ferro i les Cassetes, en menjar-se a trams el camí ral, en feren un pel costat banda riu.
Però posaren fites recordatòries que allò pertanyia a la via.-FCT- Planoles
FCT- Ferro Carril Transpirinenc
Fins i tot a les Cassetes. Cal Barró i altres cases que ja no hi són. quedaren dins el terme de la via--------
Entre el Pont de Ferro i les Cassetes, en menjar-se a trams el camí ral, en feren un pel costat banda riu.
Però posaren fites recordatòries que allò pertanyia a la via.-FCT- Planoles
 |
| FCT |
Al nous horaris de setembre de 1988, els trens deixaren d'aturar-se a Aigües de Ribes
2021
Dt. 19 d´Octubre - s' enderroca el magatzem de l´ estació
I la carretera
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2019/01/la-carretera-general-de-planoles.html
Joan Benet if Juliol 2018
LLIBRE PLANOLES
LLIBRE DE PLANOLES
El llibre està dedicat bàsicament a parlar del segle XX, això, no vol pas dir que també surtin esqueixos d’abans o ja del segle XXI
També dir que de vegades Google, des que ha canviat el sistema a la primavera,2020, fa canvis en les adreces per això de vegades no es troba.
També hem de saber que les empreses, o Institucions ,Gene o particulars, paguen a google perquè la recerca no surti a la primeres pàgines.
ELS CAPITOLS
https://joanbenet-foradelcami.blogspot.com/2021/02/llibre-de-planoles.html
Joan Benet if
